L'acte de fe a Jesús Eguiguren

Les últimes setmanes han portat a la primera línia informativa el president del Partit Socialista d'Euskadi (PSE),Jesús Eguiguren.L'han portat fins aquí les seves pròpies paraules i el protagonisme derivat de la seva convocatòria com a testimoni de la defensa d'Arnaldo Otegien el judici per l'acte d'Anoeta de novembre del 2004. Un acte construït estèticament sobre la parafernàlia retòrica habitual reivindicativa del paper jugat per ETA en la construcció nacional basca, però en el qual per primera vegada s'ha fet explícita per part de Batasuna una estratègia de superació del conflicte polític a Euskadi mitjançant vies exclusivament polítiques. Sobre aquellaDeclaració d'Anoeta va pivotar el fallit procés de pau posterior, en la gestació del qual el mateixEguigurenva tenir un paper destacat. Contenia, per tant, els elements necessaris per iniciar aquella experiència malgrat que avui ja no siguin suficients. Uns elements que, si es presenten, podrien costar una condemna per exaltació del terrorisme als seus promotors i que, aplegats i reconeguts, sumen contraEguigurenmunició en la campanya d'assetjament i desprestigi de què és objecte.

EL que ha passat les últimes setmanes al voltant d'Eguigurenmereix una reflexió per part de tots els que han volgut fer-ne un emblema. Tant hi fa que la seva intenció fos protegir-se darrere seu com calar-hi foc, que de tot hi ha hagut. De la seva participació en el judici no queda sinó una presència estèril en què el president del tribunal va impedir que s'escenifiqués la substància argumental que buscava la defensa d'Otegi.

I queda el regust amarg d'un incident evitable que retrata un estat d'ànim. El que van protagonitzar l'esposa d'Eguiguren, Rafaela Romero,i la presidenta de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT). La primera va esclatar per la tensió que està suportant el líder socialista per part de sectors de la dreta al dir-li a la segona: «El dia que ens matin, no ploreu». La segona no va fer més que ratificar la consideració que tenen aquests sectors cap a tothom que surt de la foto fixa del seu discurs antiterrorista: «A nosaltres ja ens heu matat». La relliscada verbal es pot comprovar en els abundants àudios existents en què la mateixaÁngeles Pedrazarelata el fet a la porta de l'Audiència Nacional. «Ens heu matat», i no «ens han» com reproduïen -no queda clar si interessadament, però en qualsevol cas sí erròniament- alguna agència i diversos mitjans poques hores després. Adreçat a una persona que també suporta una vida amb escorta, el retret no és admissible. Però expressa una línia d'opinió que s'ha estat construint i que avui és compartida perPedraza, presidenta de l'AVT en tant que és mare d'un assassinat en els atemptats de l'11-M, i no per ETA. ¿A qui han matatJesús Eguiguren oRafaela Romero, o qualsevol representant del PSE o de qualsevol altre partit democràtic basc?

L'excés està servit i ha estat cuinat amb intenció.Eguigurenpot encertar-la o equivocar-se quan parla amb la convicció amb què ho fa sobre l'expectativa raonable de la fi d'ETA i del compromís de l'esquerra radicalabertzaleamb les vies exclusivament democràtiques. Pot tenir prou informació fiable o pot haver estat manipulat, però no es mereix l'assetjament implacable a què l'han sotmès insistentment portaveus autoritzats del PP comEsteban González Pons.Al president dels socialistes bascos no se li perdona que busqués la pau per la via del diàleg en lloc de la victòria policial. La seva posició s'ha debilitat en bona mesura també perquè s'ha mostrat com l'única veu al PSE -i en menor mesuraOdón Elorza- que ha defensat públicament l'oportunitat de preparar l'endemà de la desaparició d'ETA i ha animat a escurçar els temps d'aquest procés sense que això suposi cedir ni negociar aspectes polítics amb l'organització.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Sí QUE sembla que s'ha equivocat el president del PSE al sumar-se al cor de veus que semblen tenir pressa per posar data a les expectatives. Hi ha massa soroll i focus atents a cada pas. La paranoia d'interpretar cada gest i paraula resulta insana i constitueix, per si mateixa, una trava a la llarga peregrinació cap a la responsabilitat democràtica que han de realitzar els hereus del projecte de Batasuna. No podem passar, en hores, de la imminència més il·lusionant a la decepció més agònica. I, en qualsevol cas, no ha de ser perquè aquesta successió d'estats d'ànim es propiciï des d'interessos espuris decidits a aconseguir la presa del president del PSE en una estratègia per debilitar el del Govern espanyol.

Els que propugnen l'acte de fe sobreEguigurenho fan des de la distància. On les flames no els faran pujar els colors a la cara. Des del desconeixement que no està sol ni a Euskadi ni al seu partit. Sí que el coneixen, en canvi, els populars bascos, que han corregut a rebaixar el to de la crítica i a apuntalar el seu acord amb el PSE per no esquinçar aquest partit en vigílies d'unes eleccions en les quals aspira a traslladar aquest pacte a les diputacions i els ajuntaments bascos. Periodista.