Els quatre genets de l'Apocalipsi

El Govern espanyol no va saber intuir la crisi econòmica.RodríguezZapateronegava tossudament la major i un home de la sagacitat deRubalcabas'atrevia a pronosticar la plena ocupació.Rubalcabaés sens dubte un home lúcid però, en el millor dels casos, és clar que duia els papers mullats. Sigui com sigui, ens hem vist immersos en una crisi d'abast mundial. La diferència, no obstant, és que el Govern espanyol va reaccionar tard, prenent decisions a deshora i improvisant. Però hi ha una segona diferència que fa que la crisi sigui més severa a Espanya amb unes taxes d'atur que s'han disparat fins al 20%: una economia que aspirava a situar-se en el selecte club de les primeres economies mundials amb peus de fang. El creixement econòmic espanyol es devia al manà de recursos que des de l'entrada d'Espanya a la Unió Europea havien arribat amb generositat a les privatitzacions i l'especulació. Però aquests recursos no eren a perpetuïtat, i si hi afegim la bombolla immobiliària ens trobem amb una combinació explosiva que els ha esclatat a les mans.

Al final, el Govern espanyol ha començat a prendre mesures tot i que poc afortunades. El problema és que les mesures que s'han posat en marxa responen a la protecció d'un model econòmic que té poc a veure amb el model econòmic català, aquest sí centrat en una economia productiva on la innovació i l'emprenedoria són la pedra angular. És així de clar: el model econòmic espanyol es contraposa al català, i per això les mesures que s'adopten des de Madrid no afavoreixen l'economia catalana. Per això va haver de ser la patronal catalana Pimec, i els diputats catalans, els que tramitessin les modificacions de la llei de morositat per pagar a 30 dies. Les preocupacions del Govern espanyol s'havien centrat en salvaguardar els interessos dels quatre genets de l'Apocalipsi: les grans constructores, la gran banca, els sectors energètics de matriu monopolística (com és el cas d'Endesa o Telefónica) i les grans superfícies comercials.

També la patronal espanyola, la CEOE, durant anys i panys no ha tingut més prioritat que vetllar pels beneficis d'aquest quatre sectors gegants. Tampoc la CEOE es va preocupar de garantir el pagament a 30 dies per a les Pimec sinó que tantCuevascomDíaz Ferránvan seguir el mateix patró. El seu model econòmic era i és d'Estat, de defensa corporativa dels sectors regulats.Joan Rosell,president de la patronal catalana, aspira novament a liderar l'espanyola després del nyap escandalós de la presidència deDíaz Ferrán.Potser ambRosellaixò canviarà i la CEOE vetllaria per incentivar i protegir l'economia productiva i la petita i mitjana empresa. Però primer haurà de guanyar i després prendre decisions que incomodarien els poderososlobbies...

Dissortadament, tant el PSOE com el PP s'han trobat sempre en aquest terreny: protegir els quatre gegants. Sens dubte seria beneficiós per a l'economia catalana no viure subjecte als designis d'una economia espanyola que transita per uns altres rumbs. Però mentre seguim sent part d'Espanya haurem de viure en aquesta contradicció i convivint amb un centre de poder, Madrid, que és on es prenen les grans decisions. Però això no vol dir resignar-se sinó que ens obliga a redoblar els esforços per revertir la nefasta tendència que es legisli donant l'esquena a l'economia productiva.

Ens cal seguir definint i millorant un marc favorable a l'economia productiva que passa, d'entrada, per un esforç en l'educació, s'ha d'implementar la llei d'educació de Catalunya progressivament. I fer-ho en condicions, millorant els recursos per atendre la diversitat i detectar i promoure el talent. Necessitem reformar la Formació Professional, la reglada i l'ocupacional, cap a un sol sistema flexible. Així com els mecanismes d'introducció de joves al mercat laboral, promovent les beques salari.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La Generalitat ha de poder sufragar crèdit a les empreses a les quals s'ha tancat l'aixeta. I exigir responsabilitats als dirigents de bancs i caixes que han malmès les entitats d'estalvi. El Govern català ha d'incentivar les empreses que innoven i les que exporten. I ens cal simplificar la paperassa administrativa, amb un sol tràmit s'ha de poder obrir un negoci. Igual que també és imprescindible seguir invertint en centres de recerca i posar en valor la feina feta: som líders a Europa en recerca i innovació, i així se'ns ha reconegut.

Tot això ens seria més fàcil si les grans decisions es prenguessin des de Barcelona i no des de Madrid i si no haguéssim de conviure amb un dèficit fiscal atroç. El drama és que a Espanya no hi ha alternativa perquè tant PSOE com PP defensen el mateix model econòmic, que s'entesten a mantenir malgrat que acabarà sent letal per a Espanya. Per això ara ens hi juguem molt: o apostem per la valentia o pel camí de l'especulació. President d'ERC.