L'espai liberal

La reconstrucció de l’espai liberal és una més de les pugnes polítiques que  s’estan lliurant avui a casa nostra. Un debat que tot just s’està iniciant, però no per ser de baixa intensitat deixa de ser menys important per a la configuració del nou sistema de partits a Catalunya. Durant més de tres dècades el liberalisme ha esdevingut un espai captiu del pujolisme. El liberalisme com a ideologia i praxi política mai ha gaudit de plenitud a Catalunya pel biaix democristià i conservador que esdevenien elements conformadors de la coalició convergent. Una suma de corrents, interessos i ideologies que impedien articular un discurs nítidament liberal pel que fa a drets civils, la lluita per garantir la lliure competència i una aposta clara i decidida per la reducció de l’intervencionisme dels poders públics.

A Espanya la cosa ha anat molt pitjor encara. La dreta postfranquista de tall conservador ha capitalitzat tot el discurs i tret del petit parèntesi d’Adolfo Suárez amb el CDS, i tot i així hi hauria molts matisos a fer, no hi ha hagut cap intent real de vertebració política. José Maria Aznar i els seus han intentat apropiar-se el concepte però totes les seves polítiques anaven en sentit contrari. Més dirigisme, menys llibertat i sobretot més oligopolis. No en va molta ciutadania espanyola i catalana identifica la ideologia liberal amb la dreta més dura. 

  

FRACÀS DE CIUTADANS

El naixement de Ciutadans tampoc ha pogut suplir aquest buit històric en la política espanyola. El partit de Rivera va néixer com a reacció al catalanisme i més concretament a l’independentisme, i fruit d’aquesta ha esdevingut una suma diversa de nacionalisme espanyol, conservadorisme i exmarxistes. La mitjana aritmètica de totes aquestes procedències no dóna com a resultat un projecte liberal. El paper ho aguanta tot però la praxi és una altra cosa, com s’ha vist amb la investidura de Rajoy.  

  

 Avui a Catalunya hi ha tres iniciatives que han entrat en la pugna per articular aquest espai polític. En primer lloc el partit de Mas i Puigdemont, el Partit Demòcrata. Fins ara havien estat els marmessors de l’espai. Tot i l’entrada de Ciutadans, l’antiga CDC encara forma part del Partit Liberal Europeu i del grup liberal al Parlament europeu. Les dificultats per a un rearmament liberal del discurs del partit de Mas són òbvies a causa de la crisi econòmica i el procés independentista si tenim en compte que la majoria parlamentària i el Govern són compartits amb ERC i independents d’esquerres com Forcadell, Llach, Bel o Romeva. Un veritable moviment de plaques tectòniques cap a l’esquerra que es veu agreujat, encara més, per la dependència dels vots de la CUP. Fruit de les tentines dels seguidors de Mas han nascut dues noves propostes per cobrir l’espai: el Col·lectiu de Catalans Lliures, impulsat per un grup de joves professionals que se situen nítidament a favor de la proposta independentista, i la iniciativa que encapçala l’exconseller convergent Antoni Fernández Teixidó. 

  

EQUILIBRAR EL PROCÉS

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

 Els liberals independentistes no aspiren a convertir-se en un partit polític. Com no es cansen de repetir, aspiren a equilibrar el procés sobiranista ja que segons ells és captiu dels deu diputats de la CUP. No en va en el seu manifest fundacional hi ha militants del Partit Demòcrata i ERC. El cas de Fernández Teixidó i els seus és substancialment diferent, ja que aspiren a esdevenir una opció electoral i obrir una escletxa entre exconvergents i Ciutadans. En la seva presentació pública va quedar clar que gaudeixen de la simpatia de determinats poders econòmics delerosos de poder articular una proposta autonomista no independentista que reculli el vot de centre dreta.

Tot plegat una tasca àrdua i difícil perquè el liberalisme no és precisament la defensa de l’statu quo. Per esdevenir una opció electoral decisiva cal una defensa clara i contundent de la lliure competència. Una opció liberal que no aposti per desmuntar el 'capitalisme del BOE' que s’ha instal·lat a casa nostra no serà una opció útil per a empresaris, autònoms i assalariats que cerquen més llibertat política i econòmica. Aquí és on ha naufragat Ciutadans i on CDC ha patit tradicionalment. I en el cas dels partidaris de bastir una proposta liberal de caràcter autonomista, la seva credibilitat també dependrà en bona mesura de com detallen la relació entre Catalunya i Espanya. El col·lectiu capaç d’articular una opció liberal que defensi la llibertat dels ciutadans davant els abusos de les grans corporacions i el suport massa sovint acrític i incondicional que les administracions públiques els donen serà decisiu per decantar la balança entre la defensa d’un model polític obsolet o l’acceleració de canvis profunds.