'Ars poetica'

M'havia fet el propòsit de no parlar d'aquest personatge, que no em desperta cap interès i que genera la possibilitat (quasi l'obligació) del vòmit en llegir no solament les seves confessions sobre el sexe amb nenes, sinó també el munt de fatxenderies que omplen la seva motxilla d'agror i de mal gust. De fet, no parlaré d'ell sinó de les declaracions de la ministra de Cultura a l'entorn de la literatura com a coartada. Convinguem que no ho és, i menys en aquest cas, en què no hi ha exercici intel·lectual sinó pura barroeria. La literatura no és un eximent del delicte... si és que hi ha delicte. Però ¿què s'ha de fer si l'escriptor ofèn, menysprea, salta per damunt de les regles de convivència i trepitja, perillosament, valors com la igualtat i la no discriminació? ¿Hem d'engarjolar de nouWilde, JoyceoNabokov? ¿Hem de cremar Houellebecq? ¿Cal reduir la literatura a una exposició de bones intencions en una societat que reclama dels escriptors un referent ètic o els hem d'exigir que baixin al pou de la immundícia i ens ho expliquin?

De fet, no parlo d'aquest tipus, que és un farsant. Parlo de literatura i del coneixement que ens aporta, i del neguit que ens transmet, i de la tibantor a què ens aboca. Parlo de l'art que malmet l'ànima i converteix el lector en una persona més infeliç i més sàvia. I em preocupa que la ministra de Cultura, per carregar contra un brètol, teoritzi en aquests termes.