Societat civil i corporacions

Hi ha un estudi lamentablement inèdit de diversos autors que el RACC i Foment del Treball van encarregar a un grup d'intel·lectuals el 2001 relatiu a la societat civil a Catalunya. Intel·lectuals de diverses tendències, des del professorCaminalfins aSalvador Giner, van afrontar la qüestió: què és, i si existeix a Catalunya. Hi va haver opinions per a tots els gustos, incloent-hi la tesi popular del periodistaHuertas Clavería, i un capítol sobre la coneguda operació Foment de 1980, que va accionar les seves influències per evitar el triomf de l'esquerra en les primeres eleccions al Parlament, tal com va succeir en contra de totes les previsions i enquestes de l'època.

Aquella operació va impedir allò que semblava inexorable: que una Catalunya de classe mitjana i caràcter industrial fos governada pels partits d'esquerra coalitzats segons estimava la sociometria. Aquell afany va possibilitar el triomf de CiU, la majoria composta amb ERC, i, després, 23 anys de govern deJordi Pujol. A l'epíleg d'aquesta obra inèdita,Miquel Roca Junyents'interrogava al voltant de l'existència real o no de la societat civil a Catalunya.

Alguns polítics comPujoloRoca, i la seva societat d'Amics del País, coneixen de sobres el poder històric al nostre país de les corporacions burgeses. Sense les burgesies catalana i basca no hauria existit al segle XIX la revolució industrial, ni, potser, la industrialització. La història és tossuda: castellans, andalusos, agraristes la majoria, no acceptaven les doctrines del catalanisme burgès, que volia instal·lar el concepte de capital industrial enfront de l'obcecació agrarista en aquell temps del lliurecanvisme. Hi havia necessitat de capitals capaços d'establir una indústria poderosa, que tutelessin els seus mercats enfront dels paranys de l'expansionisme comercial anglès que el seulobbistaCobdenpredicava a Espanya i que tant inquietavaJaume Balmes. Només cal llegirVicens VivesaIndustrials i polítics: s. XIX,o els llibres d'història econòmica del professor Tortella. El malaguanyatErnest Lluchfonamenta vastament la gènesi d'aquest pensament en la figura deJaumandreu.

A Catalunya encara subsisteixen institucions i fundacions procedents d'aquella societat civil: Foment del Treball, La Caixa, el Liceu, l'Institut Agrari de Sant Isidre, l'Orfeó Català i el seu Palau de la Música, el Barça, el Col·legi de la Seda. Aquella burgesia del XIX i el XX va crear indústries, mercats, projectes universitaris (Escola d'Estudis Mercantils, entre altres), culturals (façana de la Catedral finançada pel banquerGirona), el mecenatge de la famíliaGüell al geni deGaudí, les obres benèfiques del banquerPau Gil(Hospital de la Santa Creu i Sant Pau). En temps més recents la filosofia defer país de Pujol va obtenir èxits notables com l'Enciclopèdia Catalana i altres mecenatges en l'aspecte cultural o econòmic. AFrancesc Cambóes deuen singulars iniciatives polítiques, artístiques i culturals. Si hi va ser al seu dia, avui hauria de subsistir aquell mateix esperit.

No sembla propi en aquest cas que la societat civil, al convertir-se en acció política, hagi de o pugui supeditar les seves institucions a una direcció partidista. La seva diversitat de mentalitats no pot quedar subsumida en el monòleg d'un partit; i, quan això es va intentar, en gemeral va ser un fracàs. El nacionalisme, a vegades, incideix en aquest error: el PNB ha desvirtuat la patronal basca al convertir-la en instrument de part. CiU va fracassar a l'intentar un sindicat nacionalista. Les realitats institucionals són força diferents: Pimec va néixer per competir amb Foment del Treball sense haver rematat els seus objectius inicials. El Barça,més que un club, no sembla fàcilment dominable. L'última experiència nacionalista deLaportacaldrà veure com s'acabarà.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

¿Foment del Treball és un objectiu viable per a certs «renovadors»? Una patronal -paradigma de societat civil- és un col·lectiu d'interessos, no un suport d'idees polítiques. La patronal, essencialment, és unlobbycorporatiu que mira d'instal·lar i defensar les seves idees i els seus interessos, conjugant el seu poder amb partits d'ideologia molt diferent i governs de qualsevol color. Significar-se amb algun resultaria un error mortal. Acomodar-se a diferents partits és l'essència del seu èxit. Els resultats de la campanya de 1980 en són la prova. Després hi va haver coincidències amb l'esquerra i amb governs socialistes o tripartits.

I el mateix es podria dir d'institucions financeres com La Caixa, de la qual Foment és una entitat fundadora. Aquesta eficàcia en garanteix la sostenibilitat en la mesura en què es desmarca de tota filiació partidària. La majoria de les caixes sota control de polítics passen greus dificultats. Ergo, el paradigma és clar: la societat civil ha de cohonestar-se amb la independència; les seves institucions han de prevaler al marge d'aspectes polítics, ja que defensen interessos més que idees acolorides. Ignorar-ho significaria un alt risc de desnaturalització de la seva pròpia identitat. Els que ho van intentar són, avui, només una dada de la història. Exdiputat del PP.