Pantoja, justícia i xou

Les escenes viscudes ahir als jutjats de Marbella amb motiu de la presència d'Isabel Pantoja per rebre la notificació formal que serà jutjada per presumpte blanqueig de capitals constitueixen un esperpent que hauria d'avergonyir tot ciutadà com cal. L'hostilitat de grups de ciutadans i, sobretot, la pressió desbocada de la premsa rosa van deixar la cantant amb el vestit trencat i una comprensible sensació d'haver estat objecte d'una cosa semblant a un linxament. És a dir, la cosa més allunyada de la justícia en un Estat de dret. No li va faltar raó al president de l'Audiència Nacional quan, hores després, va advertir del perill que els judicis paral·lels acabin mediatitzant els jutges encara que intentin sostreure's de la pressió ambiental.

Isabel Pantoja haurà de respondre d'una acusació greu com és la d'haver donat sortida legal a 1,8 milions d'euros de diner negre de qui llavors era la seva parella i alcalde de Marbella, Julián Muñoz. Alguns sectors de l'Espanyacañíi reaccionària veuen aquest judici com una maquiavèl·lica operació exemplaritzant dels poders públics amb un famós com a cap de turc, una maniobra similar

-afegeixen- al que va viure fa dues dècades Lola Flores pels seus problemes amb Hisenda. És una tesi que no resisteix la més mínima anàlisi, perquè tot indica que en el cas de Pantoja -derivat, no s'ha d'oblidar, del brutal saqueig de fons públics en l'operació Malaia- hi ha base punible suficient. Però això ho han de determinar els jutges sense ingerències ni espectacles tan lamentables com el d'ahir a Marbella.