El guia Ollé

S'ha estrenat al NacionalLa llei d'amor, un muntatge deJoan Olléa partir de textos deJoan Maragall. No se'l perdin. Fa anys que aquest home polifacètic, de gestos exuberants i capteniment discret (o a l'inrevés), aposta per una aventura poètica i estranya, per una colonització enraonada. Es dedica a visitar territoris desconeguts i ens fa de guia. A vegades, les selves ens evoquen paisatges propers; a vegades, es tracta d'escenaris que semblen prehistòrics.Olléaconsegueix un miracle: fer-nos participar de la seva descoberta amb familiaritat, com si trepitgéssim la sala d'estar de casa. Ho ha fet ambMercè Rodoreda,ambVicent Andrés Estellés,ambSalvador Espriui, ara, ambMaragall.La percepció que l'espectador extreu de l'espectacle és el mateix entusiasme i sorpresa que va tenirOlléquan va topar amb els seus poemes, les cartes, els elogis, els dubtes: «Des del convuls entusiasme de qui acaba de descobrir un nou continent».

Assistim a una biografia il·lustrada d'aquell que era «bon pare», segons els versos deFerrater,«però de més a més era poeta». És a dir, una epifania de l'artista que contempla la fortalesa de la paraula, la vivesa de l'esperit, l'onada poderosa del verb. No sé per què, però quan laCarullaacaba l'obra amb un fragment de l'Oda Espiritualque corglaça, ens angunieja un mal averany: ¿qui habitarà, en el futur, el continent? ¿Qui es fixarà en «aquest cel blau damunt de les muntanyes»?