Marta Vinardell: "No trobo a faltar res, ni tan sols poder sentir-hi"

Va néixer sorda però parla quatre llengües. I la seva eloqüència aclapara. Marta Vinardell (Barcelona, 1973) ho ha aconseguit, diu, gràcies a la seva ànsia de saber, un bon entorn afectiu, l'educació en una escola catalananormal i l'aprenentatge de la llengua de signes. Els nens sords que passen per les seves mans al Creda de Sabadell la tenen com a referent.

-M'ha demanat fer l'entrevista en un lloc sense soroll.

-L'hi he demanat perquè de vegades és difícil interpretar el que diem. Tenim una veu diferent. I és important que les meves paraules li arribin de manera intel·ligible i clara.

-¿Què ha de quedar clar des del principi?

-Que no s'ha de parlar de «sordmuts». Potser hi ha sords que no tenen cordes vocals i són muts. Però a la comunitat sorda hi ha persones que parlen -amb més o menys dificultat fonològica- o que signen i parlen, que és el meu cas.

-Vostè parla molt bé. ¿És sorda de naixement?

-Sorda congènita. Ho van detectar quan tenia un any i mig.

-¿Tard?

-Sí. Suposo que jo despistava una mica. La meva família és molt expressiva i els seus missatges m'arribaven, així que vaig adquirir una bona comunicació amb el meu entorn a través de gestos i mirades. De manera que al principi es pensaven que tenia una altra cosa.

-La certesa va marcar un rumb.

-Des del primer moment els meus pares no van fer de la sordesa un problema. Em van tractar com una filla normal. Em van posar en mans d'especialistes per a l'educació de la parla, però també em van proporcionar una educació normalitzada.

-¿Va anar a una escola normal?

-Sí. En el postfranquisme hauria sigut més habitual que m'haguessin portat a una escola per a sords, però els meus pares van optar per la progressista i catalanista escola Itaca. Vaig ser una de les primeres persones sordes que van anar a una escola d'integració.

-¿Hi va haver moments d'angoixa?

-He pogut sentir ansietat quan no m'arribava tota la informació.

-Els nens solen ser cruels.

-Segurament jo també vaig ser cruel amb algun nen. Anar a una escola normal és molt important, sempre que es respecti la diferència. Jo feia servir els recursos visuals, com la lectura labial, i demanava als companys que aixequessin la mà abans de dir alguna cosa. Al final això es va convertir en un costum a l'aula.

-Ha fet molt esforç.

-L'esforç m'ha vingut de manera natural. Sempre he tingut suport moral i afectiu de l'entorn. Quan aquest suport falla, quan una família no accepta la sordesa del seu fill o no troba el sistema d'inclusió a l'aula, el nen entra en un cicle de desconfiança. Tampoc se li ha de crear una imatge falsa. Un sord neix i mor sord.

-Vostè condueix, per exemple.

-No tinc cap problema. Al contrari. Estem molt pendents de la informació visual, que sovint els altres conductors subestimen i que ens salva de possibles accidents.

-També ha ballat, i molt.

-Hi ha moltes maneres de sentir la música. Nosaltres ho fem a través de les vibracions. El que no ens arriba és la veu humana, el cant. Però per construir una emoció no només compten les orelles.

-¿Què troba a faltar?

-No trobo a faltar res. Ni tan sols poder sentir-hi.

-Un otorino li ha suggerit un implant coclear. I vostè s'hi nega.

-He viscut 36 anys sense sentir-hi. Tothom m'entén. Entenc a tothom. No necessito res més.

-No sé si l'entenc.

-Els implants no curen la sordesa, ajuden a amplificar l'audició. Aquest implant implicaria un treball molt dur de reeducació. Ja no tinc la plasticitat d'un nen. Jo he estructurat una imatge del món de manera visual.

-¿I la curiositat?

-No en tinc tanta. Porto un audiòfon que m'ajuda a reconèixer els sons més elementals, com el timbre de la porta o el volum de la tele. Els recursos visuals equilibren les meves carències auditives.

-Un so que li agradaria sentir.

-Només tinc curiositat per saber com podeu ser capaços d'identificar una veu entre mil. A la ràdio, per exemple.

Notícies relacionades

De vegades, Carme Balcells...

Turista, no lloguis aquí o et multaran

-¿I el vent, l'ocell, la cascada?

-Per a mi són sorolls. La veu és una altra cosa.