GENT CORRENT
David Puig: «Jo sempre vaig voler ser formatger, seguir l'avi»
Formatger. Amb gust hereta la tradició del seu besavi Pere i del seu avi Miquel. És la quarta generació d'artesans Puig.
«Jo sempre vaig voler ser formatger, seguir lavi»_MEDIA_2 /
-¿Quants anys té?
-26, ja sé que no els aparento.
-Forma part de la generació de joves preparadíssims.
-Jo sempre vaig voler ser formatger, seguir els passos del meu avi i del meu besavi. El que passa és que pel camí vaig estudiar mecànica i vaig treballar d'interiorista.
-¿I com va arribar a la formatgeria?
-És un llegat familiar. Heretar un negoci és molt dur però, al mateix temps, seguir amb la tradició és una gran satisfacció tant per a mi com per als meus avis.
-Faig comptes: és la quarta generació de formatgers Puig.
-Un dels records de la meva infància és passar la nit del divendres a casa de l'avi Miquel, i el dissabte aixecar-nos molt aviat i venir a la botiga. ¡No em deixaven sortir al taulell! Jo ordenava els formatges a la cambra frigorífica, així em vaig aprendre els noms: gouda, camembert, rocafort. També els ajudava durant les vacances: anàvem a l'aeroport i entregàvem formatges, i també fèiem aquí la nostra pròpia mantega. Fa molt poc, però era una altra època.
-M'expliquen els veïns que temien el tancament de la botiga.
-Sí, vam publicar un anunci al diari i els veïns del Raval van venir a preguntar.
-¿Quan li va dir al seu avi que es faria càrrec de la botiga?
-Ell estava preocupat pel que passaria quan es jubilés. Un dia dinàvem tots dos sols i li vaig dir: «Avi, ho fem tots dos, la fem tirar endavant tu i jo», i va respondre: «No».
-El seu avi és un os dur de rosegar.
-¡És el millor empresari del món! Li asseguro que té alguna cosa, no sé exactament què, que agrada a la gent. Quan ell hi és venem més formatges i la clientela se'n va més contenta... N'estic aprenent, d'ell.
-Bé, ¿com el va convèncer?
-Vaig deixar passar un temps i un dia li vaig dir ja més exigent: «Vull portar el negoci». Llavors ho va acceptar, tot i que em va dir que aquesta vegada no me'n podia cansar, que si ho feia era per fer-ho bé.
-¿Ja ho havia intentat abans?
-Com li he dit, fins als 18 anys vaig venir sempre a ajudar-los, després em va agafar per estudiar mecànica, però me'n vaig cansar de seguida, em vaig adonar que no era el meu fort. Als 20 anys vaig tornar a la botiga, però hi va haver una espècie de xoc generacional. Jo era massa jove i no entenia el meu avi. Me'n vaig anar a treballar amb un interiorista. Als 24 anys li vaig plantejar tornar i un any després, el desembre del 2009, l'encarregat es va posar malalt i vam treballar ell i jo, mà a mà. Des d'aleshores estic amb ell.
-Perdoni, però hi ha un buit: la generació dels seus pares.
-Ni la meva mare ni el meu oncle van estar interessats en el negoci familiar. Ara ella ens ajuda perquè jo l'hi vaig demanar. La crisi ha afectat molt el sector en què ella treballava.
-¿Porta el cognom de la seva mare?
-Als 18 anys me'l vaig canviar, volia seguir amb la saga familiar.
-¿Coneix la història de la botiga?
-El meu besavi Pere va obrir una formatgeria al carrer dels Arcs, al Portal de l'Àngel, però durant la guerra civil va quedar reduïda a runa per una bomba. Es va traslladar aquí l'any 1943. Crec que el seu pare tenia una granja, però ho he de preguntar.
-¿Li pesa la tradició?
-No, no ho diria així.
-Expliqui'm com treballen un avi i un nét.
-Imagini's, el meu avi no tenia ni ordinador, utilitzava una calculadora solar per no gastar en piles. [Riu] M'explica que una persona que ve a tafanejar, a fer «el pipes» com n'hi diu ell, és un futur client. Que mai perdi la paciència i que sempre ajudi a trobar el formatge més adequat.
-¿Per què porta bata blanca?
-Són coses de l'avi. Ell la porta blava; és l'amo. Jo, que sóc un aprenent, la porto blanca. Ja li he dit que estaria bé posar-nos un polo a l'estiu i una camisa a l'hivern, blancs si ell ho vol. Potser un davantal...
-¿Què li ha dit?
-Que ho podem estudiar.
-¿I la camisa?
-També és cosa seva. ¡S'ha d'estar presentable! Avui porto pantalons texans perquè ell no hi és. Més val que no ho posi.
Notícies relacionades-¿Algun altre canvi?
-Li vaig proposar tancar més tard i treballar els dissabtes a la tarda, però em va dir que el treball no ho és tot, que s'ha de viure.
