Me'l sé de memòria

El poeta Jaume Subirana ja havia antologat 50 poemes de Nadal («per dir dalt d'una cadira»), 50 poemes de casament («per dir sí»), i 50 poemes per a funerals («per dir que no mori la llum»). Es va decidir a donar arguments i paraules a tots aquells que els necessitaven en situacions compromeses o per celebrar la felicitat. Satisfeia la major part de possibilitats amb què ens podem trobar al llarg de la vida. El naixement, la celebració conjunta, la comunitat, l'amor, la mort. Festa, dol i circumstàncies, que és el títol d'una altra antologia del mateix Subirana. ¿Què més hi ha? Poca cosa més. Ara, acaba de publicar un altre tipus de selecció: 50 poemes per saber de memòria, que recull no pas els versos que podem dir davant d'un auditori sinó aquells que hem desat al nostre cor, la manera més intensa de rebre la seva saviesa. Hi ha exemples coneguts per tothom, com Els amants, d'Estellés, l'Assaig de càntic en el temple, d'Espriu, o el Virolai, de Verdaguer. I d'altres potser no tan populars. Potser n'hi ha que no hi són (cadascú té un poema que és el poema: el meu, per exemple, Plou, de Carner), però sobretot hi ha un elogi de la memòria com a mecanisme no solament de plaer primari i també intel·lectual, sinó com a sistema de lligar generacions i bastir una cultura. Mirin-se el llibre i n'aprenguin almenys un, de poema. No costa res, encara hi són a temps i no els farà cap mal. Serà també una arma poderosa per lluitar contra l'oblit.