Editorial

La divisió política marca la Diada

L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.

1
Es llegeix en minuts

La celebració de la Diada va quedar emmarcada ahir per la proximitat de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, la proximitat de les eleccions autonòmiques

-dos mesos i mig-, les incògnites de futur del tripartit i la variada segmentació del vot sobiranista. Ni les crítiques dirigides al missatge institucional de divendres del president Montilla ni les declaracions fetes pels líders polítics durant la jornada poden sostreure's a aquestes referències immediates. Com tampoc es pot oblidar que CiU se sent vencedora in pectore de la cita del 28 de novembre i que el PSC ha posat en marxa alguns ressorts per estimular la participació, lluitar contra la desafecció i atenuar l'essencialisme que es va apoderar del debat ideològic arran de la sentència.

Tot plegat dóna com a resultat la fractura manifesta de la unitat representada per la manifestació del 10 de juliol de protesta contra la sentència del Constitucional. Si llavors la desunió va quedar entelada per la unanimitat dels manifestants a l'hora de rebutjar el veredicte, les urgències electorals d'ara l'han posat de manifest. És comprensible que sigui així, perquè una campanya serveix justament per ressaltar les diferències entre adversaris. Però és preocupant l'efecte que pot tenir la divisió en un electorat sacsejat per la crisi econòmica, cansat dels moviments tàctics dels partits i desorientat per la implicació més o menys pròxima d'alguns polítics en sonors escàndols de corrupció com els casos Palau i Pretòria.

És possible que fos excessiu aspirar a una Diada sense retrets en ple període preelectoral, amb els estats majors dissenyant estratègies, però en tot cas era desitjable, tenint en compte que la commemoració és una festa civil i de tothom. I encara més en el present, quan és poc probable que un sol partit sigui capaç de corregir les conseqüències de la sentència del Constitucional i comprometre el Govern en algunes reformes necessàries.

La impressió que després del 28 de novembre serà necessària una concertació de forces per accelerar el desenvolupament de l'Estatut aconsellava una oratòria suau. La lluita pel vot l'ha fet gairebé impossible.