El gran malalt d'Europa

De cara al debat de política general,José Luis Rodríguez Zapaterose les prometia molt felices. La victòria dels futbolistes al campionat del món li permetia la foto amb els jugadors. Els seus ministres més incompetents ja deien quin percentatge d'increment del PIB representaria el consum de cerveses i l'eufòria de les masses enfervorides a l'hora de prendre decisions econòmiques després del gol d'Iniesta.Recordem, ara que la majoria de bancs comercials han posat a la venda les seves reserves d'or, que fins i tot un tècnic ben preparat conPedro Solbesva cometre l'error de precipitar-se a fer el mateix dos anys abans d'hora i a un preu ridículament inferior. O fem memòria d'aquelles consignes governamentals de menjar conill o de no comprar productes estrangers. I, finalment, evoquem les que la ministraElena Salgadofeia després de la visita a Londres, dient que en aquells tres dies n'havia après molt. És cert que la sinceritat sempre és d'agrair, però hi ha càrrecs que convé confiar-los a persones que ja estan capacitades. En tot cas, la vicepresidenta segona va descobrir l'existència del fons Pimco, primer especialista mundial en col·locació d'emissions de deute públic. I sembla que la gestió va servir d'alguna cosa, perquè tot i l'augment del diferencial amb els bons alemanys que ens han fet més cares les operacions, de moment, s'han anat cobrint les necessitats.

CuriosamenT, el Govern no ha presumit encara d'aquest resultat, possiblement perquè sap que no és un indicador de confiança, sinó la conseqüència d'una pressió concertada dels països líders de la Unió Europea i dels Estats Units. Dilluns passat, per exemple, la Xina, el primer país del món pel volum de reserves, va comprar 1.000 milions d'euros de bons espanyols, després d'uns mesos d'absència als mercats dels països meridionals o perifèrics de la zona euro. L'operació la va fer Safe, administració estatal de moneda estrangera. L'intermediari Pimco va comentar que era un vot de confiança en l'euro, es va dir que la Xina no rescatava Espanya, sinó la Unió Europea. I la cosa té la seva importància, perquè l'Àsia està recuperant la seva posició al món. SegonsAngus Maddison(que va morir l'abril passat i que havia calculat fins i tot un PIB mundial de 105.400 milions de dòlars l'any u de l'era cristiana), durant 18 dels últims 20 segles, l'Àsia va representar més del 50% de la producció global. O bé, si prefereixen l'instantània present, 4 dels 10 primers bancs mundials són estatals i xinesos i un d'ells, l'Agrícola, que acaba de treure a borsa una part del capital, té 320 milions de clients i 441.000 empleats.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

Tanmateix,Jacques Cailloux, economista del RBS, opina que, a mig termini, Espanya ho tindrà molt difícil per recuperar la confiança en la solvència del seu sistema financer. Necessitarà 140.000 milions d'euros de capital addicional. Però, de moment, sembla que, tal com s'ha fet, aparentment, amb Caja Madrid, el FROB infravalora les necessitats reals de les entitats financeres.The Economistha titulat dos articles de manera preocupant. El primer, al març, eraLa síndrome de demài feia referència a unes declaracions d'Artur Masque acusen el Govern central de no tenir el valor necessari per adoptar les mesures necessàries. El segon, del maig, deiaEspanya no funcionai afirmava que no hi ha futbol que pugui dissimular el cost i el preu cada vegada més elevats d'obtenir crèdit a l'exterior. En realitat, les necessitats són tan grans que només l'EFSF (fons europeu d'estabilització financera) les podria assumir. Només a partir del primers 50.000 milions d'euros el bancs espanyols podrien anar a demanar fons pel seu compte.

L'expertCailloux no vol ni pensar en l'eventualitat d'uncredit eventque signifiqués una afaitada del 30% del deute sobirà espanyol, perquè la repercussió seria de 400.000 milions aquí i d'1,3 bilions d'euros a la resta de la zona euro. Estem parlant d'un 40% i d'un 15% de pèrdues financeres respectives, és a dir, d'una autèntica catàstrofe. A part de l'impacte financer que, en termes reals de producció, seria a Espanya de 10 punts i a la resta de l'eurozona d'un 1%. És, per tant, ineludible la intervenció del poder públic i unstress testo prova dels bancs i de les caixes que tingui la necessària credibilitat. Veiem, doncs, que el Banc de Pagaments internacionals de Basilea ja ha comprat 346 tones d'or en operacionsswap, és a dir, amb opció de recompra. O també que els qui confiaven en l'euro com a equivalent del marc alemany se'n van al franc suís. Ens convé, naturalment, fer bondat, fer els deures que ens imposen els països més importants i, sobretot, evitar que facin un tallafocs i ens deixin fora a la intempèrie. I recordar allò que és aplicable als governants: «No hauries de fer-te savi abans». (Rey Lear.Shakespeare).Advocat.