Gent corrent

Joan Corbera: "Adapto la meva agenda professional als concerts"

Enginyer. Aquest senyor és un clàssic de les sales de concert de Barcelona. Si ell hi és, els crítics respiren. 'El Garanties' l'anomenen.

3
Es llegeix en minuts
«Adapto la meva agenda professional als concerts»_MEDIA_2

«Adapto la meva agenda professional als concerts»_MEDIA_2 / Ferran sendra

Deu fer cosa de 15 anys, la revistaRockdelux va publicar una foto de Joan Corbera (San Iscle de Vallalta, 1949) entre el públic de Zeleste. El peu de foto deia: «La seva presència garanteix la qualitat dels concerts». ¡Misteri! Resulta que aquest enginyer industrial és un irredempt aficionat al rock. Tant, que des dels anys 70 no es perd ni una cita ¿2.000 euros a l'any li costa la broma¿. Si hi ha tres concerts el mateix dia, el bo és el que ell tria. Per això els crítics de música l'anomenenEl Garanties.Una dada: no el veureu mai a les primeres files.

¿Infal·lible, vostè.

¿Això diuen. Però em puc equivocar, ¿eh?

¿Em xiven que no.

¿Tinc el meu criteri. Això és tot. Un criteri elaborat a base d'anys d'anar a concerts, de llegir revistes especialitzades i de comprar molts discos [n'atresora uns 10.000].

¿¿Quan va començar tot això?

¿Un cop acabat el projecte de final de carrera. Abans no vaig tenir ni diners ni temps. Fins que vaig començar Enginyeria, vaig estar intern als Salesians de Mataró. Recordo que allà van portar els primers discos dels Beatles. Els posaven tant a la ràdio que els odiava. Llavors m'agradaven més els Stones...

¿Però, ¿què li va ficar el verí al cos?

¿El concert de King Crimson al Palau d'Esports de Granollers, el 1973. A partir d'allà, he intentat no desaprofitar l'ocasió de sentir i veure els que m'agraden.

¿¿Qui són els afavorits?

¿El gust m'ha anat canviant. Inicialment vaig ser més rocker ¿Cream, Ten Years After, Grand Funk¿; els anys 80 em va interessar el punk, l'afterpunk i la new wave, i ara m'inclino per l'indie rock i el rock amb arrels, però també pel jazz més arriscat, el soul de la Stax.

SEnDAlguns concerts deuen marcar...

¿Els que més marquen són els que no has vist mai: Led Zeppelin, John Lee Hooker... Entre els que he vist, potser The Clash, Ian Dury i Neil Young al Palau d'Esports; Leonard Cohen, al Palau d'Esports, a Benicàssim i al Palau Sant Jordi; Lou Reed al Palau d'Esports; Nick Cave a Zeleste...

¿Quan li agrada algú, ¿hi va a mort, faci el que faci?

¿Tot té el seu moment. Ara Springsteen no m'interessa per escoltar-lo. A vegades vaig a veure'l. Va estar molt bé al Palau d'Esports el 81. Però des deThe River, va fer una baixada i després sempre fa el mateix. No puc comprendre la quantitat de fans que continua tenint.

¿¿A quants concerts deu haver anat?

¿A uns 4.000, potser. La mitjana és de 150 a l'any. A principis de mes em faig una xuleta i adapto l'agenda professional ¿sóc assessor de gestió ambiental i seguretat alimentària¿ al que m'interessa. Hi ha clients que no saben res de la meva afició.

¿¿Vergonya?

¿No. Abans no estava ben vist anar a un concert, et miraven com algú estrany. Ara fins i tot queda bé.

¿A un sí, però a tants... ¿No l'estressa triar?

¿El que és difícil és compaginar tres concerts en un dia. He arribat a anar primer al Rocksound, després a l'Apolo i més tard al Sidecar. A vegades he fet 10 dies seguits de concerts.

¿¿Sense ajuda química?

¿No, jo no bec. No ho aguantaria.

¿Això ho resisteixen poques parelles.

¿Fins als 50 anys vaig estar solter.

¿¿Per culpa de la música?

¿No, però hi va ajudar. I la meva dona, que és 13 anys més jove que jo, ja em va conèixer així i és molt comprensiva.

¿Escolti, ¿no és una mica grandet per a aquestes coses?

¿¿Per què? Hi ha coses que no faig... Fa 10 anys en un festival de Benicàssim on tocaven els Chemical Brothers i tots saltaven fins a les 4 de la matinada, vaig decidir que no repetiria en el futur. Qüestió física. Però en general no m'he cansat. A més, tota la vida he anat amb gent més jove que jo.

¿Gent apinyada que sua i pogueja.

¿No sempre és així. A vegades fins i tot crec que falta més públic perquè l'artista doni més. Recordo un concert de Gary Lucas a Luz de Gas on érem quatre a les llotges i jo, assegut als esglaons.

¿¿I on no se'l troba mai?

¿En un concert de música clàssica. El brit pop m'ha deixat d'interessar i tampoc veig sentit a un concert de discjòquei. Si vas a ballar, d'acord, però jo no ballo.

Notícies relacionades

¿¿Qui li dóna garantia a El Garanties?

¿Em fio d'alguns crítics.