La cançó de l'enfadós

Darrerament s'ha incrementat el nombre de notícies i opinions sobre la conveniència d'acceptar (o no) que algunes musulmanes es tapin més o menys el cos. Sovint he cridat l'atenció sobre el fet que no hi ha unanimitat en la manera de vestir de les musulmanes: algunes es tapen els cabells amb un xal, més o menys transparent i seductor, a l'estil de l'exdirigent pakistanesa Benazir Bhutto. Altres, en general les del Magrib, porten el hijab o mocador que els tapa tots o part dels cabells i que encara duen algunes dones grans de l'àrea mediterrània i també les nostres àvies i besàvies (mentre les senyores benestants sortien amb barret). Del hijab hi ha una variant que cobreix també el coll i el pit com el rebosillo del vestit tradicional de mallorquines i menorquines. Hi ha també el xador, peça llarga i oberta pel davant i que només deixa cara i mans al descobert, utilitzada sobretot entre els xiïtes i que és obligat a l'Iran a partir de la revolució de Khomeini.

Però ara s'estan imposant dues maneres de vestir que tapen completament la cara i el cos de la dona. Per això ha sorgit l'expressió «vel integral»: propi de l'Aràbia, s'està estenent entre islamistes l'abaia, que es complementa amb el nicab, que es posa al cap i que deixa poc més d'un centímetre descobert a l'alçada dels ulls per poder mirar. Inclou sovint l'ús de guants i és tot ben negre. També d'origen recent, hi ha el burca, obligat a l'època taliban i que era originàriament la cobertura que es posaven les afganeses de la classe alta, especialment les de l'harem reial, quan havien de barrejar-se amb el poble. Observant-ne la textura, el prisat, el color i els brodats es palesa que no era un vestit apte per a tothom i molt menys per circular per la via pública ni per treballar. Tanta diversitat –insisteixo– mostra que no hi ha una doctrina clara, i el cert és que l'Alcorà només diu que musulmans i musulmanes han de vestir decentment, que no ensenyin el sexe i que les dones també es tapin el pit. L'augment de l'ús de l'aristocràtic burca i del nicab, procedent del petroislam, em recorda la meva joventut, quan algunes poblacions mitjanes i petites de Catalunya varen proveir-se de semàfors i això semblava que feia ciutat. En aquesta mateixa faceta d'imitació, moltes musulmanes que, sobretot en àmbits rurals, es cobrien amb més o menys rigor i amb colors alegres i vistosos, ara abandonen la roba tradicionals i estan adoptant el color negre, que les seves mares i avantpassades no havien portat mai. És obvi que no són només aquestes ganes d'imitar els rics el motiu de l'expansió d'una vestimenta que resulta perillosa per a les seves usuàries, tan voluntàries com no, que dificulta enormement la seva lliure circulació i que a Occident es mira amb por. Ara, a casa nostra, tothom hi diu la seva i els punts de vista són molt diferents. Algú creu que regular per llei l'ús del vel integral és precipitat i innecessari perquè són molt escasses les dones que en porten i no és un problema immediat a Catalunya (que ja en té molts). És cert; però serà bo recordar que amb el protocol editat per la Generalitat l'any 2002 contra la Mutilació Genital Femenina (que només practicava la immigració de Gàmbia i del Senegal), s'ha eradicat aquesta salvatjada. Altres diuen que el vel representa la submissió de la dona o fins i tot l'esclavatge, i això s'ha d'evitar. Però també val la pena recordar les imatges i l'atreviment de la sahariana Aminatu Haidar, provocant amb una vaga de fam i enfrontant-se gens submisa a policies i governants.

Als que al·ludeixen a la defensa de la dignitat de la dona, em sembla que seria bo valorar que és una cosa individual i que cadascú la pot entendre de manera diferent. I, sobretot, recordar el nefast paper que han jugant alguns governs occidentals intervenint en països islàmics tot venent-los que els portarien la democràcia, cosa que no s'ha aconseguit.

També n'hi ha que han criticat que alguns ajuntaments ja hagin dictat la prohibició d'anar tapades en els espais públics sense comptar amb l'opinió de les musulmanes. També és cert; però constato que en les xerrades que dono, convidada per entitats musulmanes, cristianes o laiques, no són les dones les més nombroses de l'auditori. En aquest mateix sentit, si bé algunes associacions islàmiques han advertit que el vel integral no és una obligació religiosa, valdria la pena que es pronunciessin totes, tot fent la pedagogia que cal fer.

S'ha considerat també que prohibir és contraproduent perquè o no sortiran de casa o augmentarà el nombre d'usuàries, tal com succeí amb la llei francesa del 2004 contra el hijab i que ha desembocat en moltes més dones tapades que desafiaran la llei, igual que a Bèlgica i a Holanda, malgrat les multes que s'ha previst.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Dues reflexions finals: hi ha musulmanes que no es veuen perquè van vestides com les que no en som i, en segon lloc, les que porten vel integral a casa nostra haurien de pensar que, aquí, poden no fer-ho, però, ¿ qui les eximeix de la responsabilitat de contribuir a l'enduriment de lleis i costums que s'imposen a molts països islàmics actuals?

Professora d'estudis islàmics.