Gent corrent
Lluís Ribera: «El Barça, el tabac i el sexe m'han fet feliç»
Barber filòsof. Des de fa 44 anys rep els clients a la seva barberia de Ciutat Vella amb una particular combinació de saviesa i conya.
Lluís Ribera Barber. /
Quan era un nen de poble, un adolescent tip de carregar feixucs sacs de gra sobre l'espatlla, el Lluís va ferir el seu pare a la galta amb la navalla. Amb la navalla d'afaitar. La sang rajava del tall i va tenyir l'espuma blanca, però d'aquell pagès endurit no en va sortir cap gemec. I així el fill va poder seguir afaitant. I el noi se'n va anar a fer la mili i va deixar casa seva del Coll
de Nargó (Alt Urgell) per traslladar-se a Barcelona, i es va casar i va tenir dos fills, i va seguir afaitant. I està a punt de fer 74 anys i segueix afaitant a la seva barberia del carrer de la Llibreteria, al costat de la plaça de Sant Jaume, un local tan antic que encara conserva ampolles de xampú Geniol.
–Són molts anys afaitant, ¿no?
–Si quan era jove m'haguessin dit que em passaria 44 anys aquí al carrer de la Llibreteria m'hauria suïcidat o m'hauria tornat boig. Però en tot aquest temps no he fallat cap dia a la feina.
–¿Per què no es jubila?
–Perquè això és la meva vida. Estimo la meva feina, aquí m'hi sento com un peix a l'aigua i, si faig el que m'agrada, he d'aprofitar-ho fins a l'últim moment. ¿Sap?, viure no és una aventura qualsevol, viure és disfrutar de la companyia de l'altra gent.
–I vostè deu conèixer a tothom.
–Per aquí hi han passat polítics, bisbes i artistes, gent que ha tocat el cel. Salvador Puig Antich devia tenir uns 12 anys quan va començar a venir a la barberia. Duia pantalons curts i era un noi molt dolç. Va seguir venint fins que se'n va anar a fer la mili, però al tornar ja s'havia desmelenat una mica. A mi m'agradava anar de moralista i li vaig dir que no deixés tan sols els seus pares, que patien molt. Un dia me'l vaig trobar amb una motxilla a l'esquena i ja no el vaig tornar a veure.
–¿Qui més ha passat per aquí?
–Ovidi Montllor, Nino Bravo, Joan Vinyoli, Pi de la Serra, Català Roca... Un dia va entrar a l'establiment George Lucas, el director de cine. Hi va rodar una escena de les aventures d'Indiana Jones i em van donar 25.000 pessetes. Després vaig saber que n'hauria pogut demanar fins i tot 100.000. ¡Quina ràbia! ¡Però, què hi farem!, tant hi fa. Seguiria estant com ara. He conegut molta gent amb poder, però no sóc ni més feliç ni més desgraciat que ells. Al final, la vida ens porta a tots al mateix lloc.
–La seva barberia està igual que fa 100 anys. ¿Per què?
–Perquè sóc un animal de costums. Si em volguessin matar ho tindrien molt fàcil. Fa anys que passo pels mateixos carrers, cada dia.
–¿I no ha sentit mai la necessitat de fer una altra cosa?
–És que no som lliures. La vida no és com tu la dissenyes: no ets amo de la vida, sinó que la vida és propietària de tu. ¿Sap quina és la clau per no parar boig? Conformar-se amb el que et dóna la vida.
–Però vostè no es conformava amb el camp i per això va venir a la ciutat.
–Era jove i vaig arribar del poble amb el lliri a la mà. No tenia estudis, encara que creure que un és més llest perquè ha anat a la universitat és el principi de ser un cretí. Però si no tens voluntat i no creus en res, el que fas és perpetuar l'espècie. I jo tenia una obsessió per casar-me i tenir fills.
–En aquella època, es tenien els fills perquè tocava.
–I si només tens la força de les teves mans i tens fills, estàs perdut, perquè els vols donar el millor, tot el que tu no has tingut, i els acabes traspassant les teves frustracions.
–Deia que la clau per ser feliç és conformar-se amb el que dóna la vida.
–Hi ha tres coses que m'han fet feliç en la vida: el Barça, el tabac i el sexe. El tabac el vaig deixar, el sexe em va deixar a mi i ja només em queda el Barça. La vida són passions. Si perds la capacitat de disfrutar, estàs mort.
–Vostè és un filòsof.
–Hi ha gent que neix amb el vici de pensar i jo en sóc un. Sempre he tingut curiositat i he buscat el perquè de tot. Sóc un lletraferit, ho llegeixo tot. Pensi que sóc d'un temps en què els barbers penjaven les novel·les decowboysal vàter i quan acabaves de llegir arrencaves la pàgina per eixugar-te.
–¿Encara ve gent a afaitar-se o ja només els talla els cabells?
–I tant, alguns clients tenen la seva pròpia navalla. M'agrada afaitar. Em torna als orígens, perquè afaitar és el que fan els aprenents de barber. La gent gran torna als orígens, perquè només així pots tornar a sentir la teva raó de ser.
Notícies relacionades–¿Pensa sovint en la mort?
–Tinc 73 anys i a partir d'aquí m'espera la ruïna física i moral. Els clients de sempre es van morint i tinc la impressió que el meu món s'enfonsa. Però sóc feliç i no tinc por de la mort. Paraula de barber.
