El debat sobre el final del terrorisme
El passiu polític d'ETA
Els qui rellevin els detinguts a França rebran una organització a la qual només li queda diluir-se
El passiu polític dETA_MEDIA_2 /
Hi va haver un temps, no tan remot, en què ETA es considerava a si mateixa el màxim actiu polític de l¿independentisme radical basc. L¿estratègia que liderava diferenciava l¿acció política de l¿acció armada, però sempre es va arrogar el dret d¿encapçalar la primera en virtut de la seva capacitat d¿actuar com a presumpta avantguarda des de la pràctica de la violència. El fallit procés de pau de Loiola, en què es van dilapidar els esforços d¿un bon grapat de bones voluntats dels qui es van animar a donar-li suport des del nacionalisme basc i des del socialisme basc i espanyol, va acabar per posar en evidència que una nova generació havia pres el relleu en l¿organització terrorista disposada a repetir l¿error de l¿arrogància. I es van disposar a doblegar l¿Estat per la via dels atemptats, convençuts que es tractava de reproduir el parèntesi que també va tenir el procés nord-irlandès i que no va impedir que es reprengués el diàleg i avancés amb èxit. Només que ETA va desautoritzar públicament i va rellevar de les seves funcions el seu propiGerry Adams.
En l¿experiència d¿aquell procés es va trencar alguna cosa més que la confiança dels qui hi van participar com a interlocutors d¿ETA. Es va trencar el vidre opac de l¿urna en què la mateixa ETA va voler mantenir confinats els qui a l¿esquerra radical basca van viure el procés de diàleg des de la convicció que la violència no tornaria mai més. La suficiència amb què ETA no va fer cas de la petició expressa d¿Arnaldo Otegique no pretengués tutelar el diàleg després de l¿atemptat de la T-4 va retratar davant molts ulls que havien estat disposats al silenci la realitat d¿una organització que és un passiu del qual necessiten desembarassar-se per poder fer política. I es va trencar a més a més la paciència dels mediadors internacionals, l¿única espatlla sobre la qual podien trobar consol com a alternativa al precipici.Brian Currin ho recordava aquesta mateixa setmana a Barcelona després de l¿enèsim i aquesta vegada últim esforç dels qui creuen que hi ha cap opció de resolució dialogada. No queda temps per a res més.
La detenció a Baiona de la que Interior considera que és la cúpula militar de l¿organització torna a desmantellar per sisena vegada en dos anys la màxima direcció terrorista. En aquesta ocasió, els qui substitueixin els detinguts rebran una organització a la qual no li queda cap més paper que el de diluir-se en un procés obert per les bases polítiques de l¿independentisme radical basc i no pretendre liderar-lo. Es tracta d¿un procés de reorganització política d¿aquest món que s¿arrossega entre la dificultat de tenir a la presó els qui podrien accelerar-lo i l¿evidència que una majoria de la societat basca i del nacionalisme en particular ha deixat de seguir el dia a dia de la seva metamorfosi i només mirarà el final per comprovar si del capoll en sortirà una papallona o una paparra. No pot estranyar aquesta actitud ni la significació que ara es pot donar a la postura pública d¿ETA davant de tot això. Durant massa temps han cedit a la banda el testimoni d¿un disseny estratègic d¿encefalograma pla.
Però mentre l¿organització no es retrata a la foto del desarmament terrorista, s¿obre un espai perjudicial en el procediment polític. Mesos enrere,Jaime Mayor Orejava agafar per sorpresa el seu partit a l¿assegurar que el Govern deRodríguez Zapateroestava negociant amb ETA. Avui, torna l¿argument, però ara ja no hi ha sorpresa. Hi ha un punt de metòdic en l¿actuació del PP perquè en aquesta ocasió no hi ha balbucejos o excuses, la mateixaDolores de Cospedalreclama proves que no hi ha una via de diàleg oberta. Llavors i ara, els populars bascos han estat gairebé els més contundents a negar aquestes afirmacions, implicats amb el PSE en un acord de govern a Euskadi del qual no poden renegar.
I s¿acaba de reproduir una dinàmica d¿acció-reacció ja coneguda. Potser l¿operació desenvolupada a Baiona és la prova que exigia el PP. Per descomptat, si es contrasten fonts de la lluita antiterrorista, els ara detinguts, cúpula o no, estaven controlats en bona mesura des de fa temps. En tot cas, algunes de les intervencions recents de líders socialistes bascos semblen haver aixecat llebres per al PP fins al punt que el que abans eren «les coses deMayor Oreja» avui són motiu d¿interpel·lació al president del Govern. QueJesús Eguigureninsinuï que el final d¿ETA es produirà en aquesta legislatura, o que ellehendakariPatxi López faci seu l¿argument que la condemna no ha estat mai un imperatiu legal a l¿hora de posar fre a la participació política de l¿esquerra radical, ha obert la caixa dels trons.
Antonio Basagoitiva arribar a recordar que l¿acord de legislatura se sustenta en la lluita contra ETA i que no està disposat a assumir matisos: tot és ETA i no pot haver-hi una escletxa a la participació política. Fins i tot la mateixa esquerra radical il·legalitzada es debat entre els que volen tornar a la vida pública ara mateix i els que donen per amortitzada la cita electoral del 2011 i apunten, com a mínim, a l¿any següent.Mariano Rajoy es guarda el dard per a una ocasió més bona; com més a prop de les generals, millor.
