Petit observatori
La fotografia com a bombardeig
La història de la fotografia ha evolucionat, com és lògic. En principi, els invents tècnics tendeixen a evolucionar. A progressar. Els antecedents de la fotografia moderna són l’heliogravat, la daguerreotípia. Les innovacions tècniques van ser, durant força temps, més importants que els resultats artístics. Dos resultats decisius van suposar la possibilitat de fer retrats fotogràfics i la difusió d’imatges a través de diaris i revistes.
No es tracta, ara, de precisar tots els passos de desenvolupament d’una tècnica i d’un art que va triomfar definitivament a partir de l’entrada en el segle XX. El pintor francèsPaulDelaroches’avançà temeràriament a afirmar: «La pintura ha mort».
Segurament pensava en els magnífics retrats pictòrics que havien fet els grans mestres de la pintura. Aquells ulls, aquells plecs de la pell, aquells nassos i aquelles barbes. Si la fotografia permetia oferir una imatge dels grans personatges i en un instant, ¿quin sentit tenia dedicar hores a posar? (És clar que l’artista podia falsejar el retrat a canvi d’una bona recompensa, i embellir el rostre i l’expressió d’un rei, d’una princesa, d’un alt eclesiàstic).
El fet és queDelarochees va equivocar, però només en part: els retrats continuen ocupant parets de cases i palaus. I jo penso que, en certa manera, el retrat fotogràfic, tan modern com és, ja passa per un moment delicat, a causa precisament de l’amplitud del seu èxit, de la dictadura popular del color i de la facilitat de manipulació. Potser preveient aquest fet, bastants artistes de la fotografia es van començar a refugiar en el blanc i negre. A Catalunya n’hi ha hagut, i n’hi ha, d’extraordinaris:Pomés, Joan Colom, Miserachs, Forcano, Colita, Català Roca, Maspons. I esmento només alguns dels artistes que he tingut la sort de conèixer, perquè n’hi ha més. El cert és que l’art del blanc i negre ha destacat sempre a Catalunya.
¡Quin contrast amb la gent que, avui, es dedica a fer fotos a mansalva! No és pas culpa de la gent, sinó de la tècnica. El perfeccionament simplista de les màquines ha imposat unfotografismegeneral. De fet, la màquina ho fa tot, i algunes fins i totpensenquè han de fer segons les circumstàncies. Són milions de fotos diàries, en les quals l’opinió del fotògraf compta ben poc. «Tu mira per aquí i prem aquest botó».
I com que, a més a més, després tot pot sermillorati es pot fer que la mar tingui, si es vol, l’aigua de color vermell...
