La roda
El conte de la lletera
En tots els idiomes hi ha un refrany que, amb una o altra metàfora, recorda que no es pot vendre la pell de l’ós abans de caçar-lo. Va serEsopel primer a escriure la coneguda faula de la lletera que plora al veure tots els seus somnis esfumats quan es va vessar la llet que transportava. En definitiva, el futur és incert, el vent fa remolins inesperadament i els votants són volubles, encara que també és cert que n’hi ha alguns que tenen una fidelitat de formigó armat i són capaços de resistir tots els embats.
A la Gran Bretanya, fa escassos mesos l’opinió pública donava per descomptada la victòria del conservadorCameronen les pròximes eleccions i relegava a l’oposició l’inexpressiuGordon Brown. Avui, les dades de les cases d’apostes, que tenen tanta clientela en aquell país, mostren que la probabilitat de victòria és pràcticament simètrica, en una remuntada admirable del Partit Laborista. Els diaris no cessen de recordar antecedents de tombs espectaculars. El més citat és el que, a l’acabament de la segona guerra mundial, va portar a la presidència dels EUATruman. La setmana anterior a les eleccions, les enquestes, i els experts, donaven per segura la victòria del republicàDewey. La sorpresa va ser majúscula i va deixar malparats els àugurs. Jo mateix vaig ser testimoni, l’any 80 al Palau de la Generalitat, de com el somriure amb què havien acudit els capitostos del partit que es veia segur vencedor es transformava en expressió llagrimosa a mesura que arribaven uns per a ells decebedors recomptes electorals.
A casa nostra, molts donen per segur un canvi en la presidència de la Generalitat a la tardor. Hi ha més dubtes sobre qui exercirà d’alcalde en el pròxim consistori barceloní, però no es descarta, ni de bon tros, que ostenti colors diferents dels de l’actual. Sembla segur que un bon pessic de la població espanyola pronostica que una mica més tard tard la Moncloa també coneixerà una mudança. Regna l’eufòria entre els que es veuen a punt de tocar el poder al qual legítimament aspiren. Però les campanes només es poden llançar al vol una vegada el notari, o qui en faci la funció, hagi donat fe pública del resultat. Que el món dóna moltes voltes…
