Set x set
El que s'està cuinant a Salt
Un dels llibres que guardo amb més cura ésLa Cuina de les Àvies de Salt, un recull de receptes originals d’àvies saltenques que va editar l’Ajuntament. Hi ha detallades les passes per fer plats tan típics com la fideuà, els canelons i l’escudella , però també el gaspatxo, el conill a l’ajillo, diferents plats o receptes exòtiques al meu paladar com els cargols amb conyac i xocolata. Me’l van regalar l’any 2006, un Sant Jordi que queia en diumenge.
Els darrers dies m’he fet un fart de contrastar la imatge que s’està donant als mitjans de comunicació de la vila i el record que jo en guardo. Hi vaig viure un dels meus Sant Jordi més animats, amb tota la gent al carrer, activitats molt variades i un ambient de gresca generalitzada. Em vaig quedar palplantada observant la diversitat dels nois i noies que feien d’espectadors del concurs de galls. Vaig comprovar en directe que quan es tracta d’activitats que interessen, no sempre és certa la cantarella «és que ells no participen». I curiosament el que va aplegar més joves de diferents orígens no va ser cap taller d’explicar «com és el teu país» sinó un certamen de rapers, més que adient a la jornada literària. Em vaig quedar impressionada, ho confesso: marroquins, senegalesos, panjabis, equatorians iautòctonsmovien el cap seguint l’enfiladissa de rimes improvisades.
Ara diuen que allà hi ha conflictes culturals, uns s’insulten dient-se racistes i els altres delinqüents. Jo no sé per què m’ensumo que tots plegats tenen més en comú del que volen admetre. Molt em temo que les diferències no són culturals, però, ¿qui gosaria parlar avui dia de conflictes socials? Jo per si de cas no ho diré, que en realitat estem parlant de pobresa, de fracàs de l’ascensor social i de manca d’igualtat d’oportunitats, no fos cas que em titllessin de bonista, de progre somiatruites o fins i tot de multicultural. Així, doncs, esperaré la nova entrega de les cuineres saltenques que, amb una mica de sort i el sentit comú d’alcaldesses com laIolanda Pineda, d’aquí 50 anys inclourà tagins, pacores i arepes.
