Set x set
Una bonica trucada telefònica
Afalta de temes de més interès (¡uf, quin avorriment!), avui, amb la vènia, desitjo cometre el pitjor pecat del qual es pot, segons els cànons vigents, imputar un periodista, que és apartar-se de les coses d’interès públic i parlar de si mateix i de les seves coses. O, més ben dit: donar prioritat als seus afectes lírics contra la massa avorrida èpica que ens envaeix.
Resulta que servidor ha anat practicant des de jovenet, amb sort desigual, tots els oficis derivats del fet d’haver optat en el seu moment per la vaguetat de la cosa humanística –el mínim esforç– contra la precisió de la comptabilitat i la ciència: una miqueta de teatre, de ràdio, de televisió… En suma: recollir pluja en un barret de palla o escriure amb un pal sobre l’aigua:verba volant; scripta manent.
I un dia van i t’ofereixen escriure cada dijous, dia de paella, negre sobre blanc, en un diari que es diu EL PERIÓDICO, que a sobre és el més llegit de Catalunya. I qui t’ho ofereix és un talRafa–noRafael–Nadal,un senyor de Girona, de la saga delsNadal de Girona de tota la vida. Diria, amb el risc de ser un llepaculs, que la paraulabonhomiaes va inventar per a ell i és el vestit que més bé li escau.
¡Quin plaer, contra la fugacitat del teatre, de la ràdio, de la tele –rius on no pots banyar-te dues vegades–, poder retallar amb unes estisores l’article de cada dijous, com retallen artesanalment els quiosquers els vals delsdevedés,els cedés o els ganivets, i guardar-lo al calaix de la tevaegoteca! I que els amics et diguin: ja t’he llegit.
Gràcies,Rafa,senyorNadal, per, al despenjar el telèfon avui
Notícies relacionades–ahir per al lector–, trobar-me amb la teva barbuda veu donant-me les gràcies pels serveis prestats, frase més adequada quan t’acomiaden que quan és el cap qui se’n va. Potser ser un senyor és tenir temps, o procurar-se’l, per practicar aquesta mena de preciosos detalls més propis d’altres temps que dels actuals.
Que et vagi bé,jefe. ¡Ah! I gràcies per aquella obra d’art deGuardiola tocant els dits de Déu a doble pàgina: popular i memorable.
