¿Es pot sobreviure a la vergonya?

DeiaZaratustraque pensar, pensar seriosament, no és una cosa que exigeixi una gran intel·ligència, però sí un coratge considerable. Que ningú es cregui queKantoWittgensteinvan néixer amb una intel·ligència superior a la dels seus coetanis, però eren més valents, d’això no h’hi ha cap dubte. Gairebé tota la gent dotada d’una gran intel·ligència dedica el seu talent a forjar-se una bona vida, segura i confortable. Només uns quants la utilitzen per assabentar-se d’alguna cosa i compartir després amb els seus semblants el que han pogut saber abans de convertir-se en un grapat de pols.

Hi ha altres humans també valerosos, però la seva tasca no és la d’assabentar-se d’alguna cosa, sinó la de donar una forma perdurable a això de què s’han assabentat. Així, en lloc d’il·luminar la nostra intel·ligència ens aguditzen la imaginació. Solem anomenar-los artistes, paraula que ha perdut tota dignitat, però que utilitzem a falta d’una altra de millor. Així que un artista de la paraula,J.A. González Sainz, acaba de publicar l’última de les seves valentes novel·les. Aquesta es diuOjos que no ven(Anagrama), i com en les anteriors el seu protagonista, una espècie d’Orfeu ètic, ens permet visitar l’infern de la misèria moral i sortir-ne amb vida.

Notícies relacionades

Urgeix aturar la corrupció

Acomiadi’s a temps

No deixa de ser escandalosa la quantitat de novel·les i pel·lícules que es continuen dedicant a les atrocitats de la guerra civil del segle passat, enfront de les escassíssimes que aprofundeixen en les atrocitats actuals. ¿De què es nodreix l’odi d’un immigrant al País Basc, perquè al cap de pocs anys es transformi en un assassí nacionalista? ¿Com se suporta la humiliació de viure en una societat satisfeta amb la seva vilesa moral? Les causes de la degeneració ètica són raons per a la intel·ligència, però les seves figures, els seus símbols, els seus caràcters, són formes per a la imaginació.

La novel·la deGonzález Sainzutilitza una rigorosa llengua literària per construir un relat que de vegades projecta una ombra bíblica. Potser perquè només el desolat món de la gent aixafada per un Déu despietat és capaç d’encarnar metafòricament l’errar en el desert de les víctimes basques.