Ètica policial, ara

Avui s’acaba el període d’informació pública del projecte de Codi Ètic Policial de Catalunya. A partir d’aquesta data, el Govern català, aplicant les recomanacions del Consell d’Europa, tindrà l’oportunitat de ser el primer Govern europeu que dota els seus policies d’un instrument legal que regula l’actuació policial en totes les facetes amb criteris clars, precisos i decididament democràtics. Un codi que afronta en 104 articles, com no s’ha fet fins ara a l’Estat espanyol, la funció policial en la prevenció del delicte, en la investigació d’aquest, en les diligències d’identificació de les persones, en la detenció i custòdia de detinguts, en l’ús de la força i de les armes de foc i en àmbits que afecten persones en una situació d’especial vulnerabilitat, com en els supòsits d’afectació pel consum de drogues, de trastorns mentals, immigració i, especialment, davant la violència masclista i familiar. I ho fa per superar una situació que avui no admet explicació: les policies catalanes, Mossos d’Esquadra i policial locals, estan sotmeses als principis d’actuació que es van fixar a la llei estatal de 1986.

Per una altra part, així ho aconsella la jurisprudència dels tribunals, des del Suprem (TS) fins als de Catalunya. Els últims mesos, el TS ha ratificat, amb un sòlid fonament, dues condemnes anteriors de Mossos d’Esquadra per delictes de tracte degradant i de tortures, a més d’altres de lesions i de trencament de la inviolabilitat del domicili. Estem segurs que són conductes que afecten una ínfima minoria d’aquest cos i que quedaran excloses definitivament del seu quefer professional. Però, en tot cas, no es poden desconèixer, perquè situen exactament la transcendència de la funció policial i defineixen la gravetat de les citades conductes. L’última sentència, de 30 de novembre, diu així: «La policia és una institució que actua com a poder coactiu de l’Estat, disposat per al manteniment de la convivència social, i subjecte a l’ordenament jurídic per al control de la seva condició d’aparell coactiu de l’Estat, procurant-ne la subjecció a l’Estat de dret». Ni més ni menys. Per això, reitera que és incompatible amb el tracte policial de les persones el «clar i inequívoc contingut vexatori (...) que sigui degradant o humiliant i incideixi en el concepte de dignitat de la persona afectada». I reafirma respecte del «delicte de tortures, que suposen la forma més greu d’atemptat contra la integritat moral i suposen el supòsit més greu de deslegitimització de l’Estat de dret».

Però, a més d’aquests precedents, els responsables polítics i policials dels Mossos han de prendre en consideració que, en relació amb altres èpoques i altres forces de seguretat, la ciutadania està reaccionant amb un nivell d’exigència més alt davant els Mossos, possiblement perquè els senten més pròxims. I aquesta reacció es tradueix, entre altres conseqüències positives, en més denúncies contra ells, independentment que molt majoritàriament no resultin fundades. Les dades del 2008 i el 2009 ho reflecteixen així. En aquests dos anys, s’han tramitat i resolt 472 procediments penals, amb un acusat descens el segon any, ja que en van ser 206 enfront dels 266 de l’any anterior. I, certament, el percentatge total de condemnes, la majoria per infraccions penals lleus –un 4,8%–,

expressa una xifra que no pot estimar-se en principi preocupant. Però sí que ho és que s’hagin celebrat en aquests dos anys 304 judicis penals contra mossos, dels quals les condemnes van representar el 7,5%.

Es constata així que som davant d’una policia professionalitzada i de principis i criteris d’actuació democràtics i, per tant, amb ple respecte dels drets fonamentals, però no poden continuar pertanyent al cos els que facin ús en l’exercici de la seva funció d’«una violència innecessària i gratuïta» (TS).

A aquest objectiu hi ha de contribuir la vigència d’un codi ètic que elevi a la categoria de norma i consolidi el que és una pràctica generalitzada de les policies de Catalunya. Que tindrà una doble conseqüència. La ciutadania, com a principal destinatària de la funció policial , podrà conèixer millor quins són els drets i deures de les policies catalanes i, sobretot, quins criteris han d’aplicar quan cada funcionari policial s’enfronta a l’enorme varietat de supòsits que justifiquen la seva intervenció. Constitueix una exigència bàsica del Consell d’Europa per al procés democratitzador de la policia. I, en segon lloc, per als cossos policials, les normes que integrin el codi comptaran amb una enorme força moral per guiar la seva actuació individual i col·lectiva.

Notícies relacionades

¿Ha tornat Vinícius?

¿Pot seguir Sánchez?

L’informe anual sobre el grau de compliment del Codi podrà determinar si aquest ha afavorit o no una millor protecció dels drets dels ciutadans i, en definitiva, una convivència més lliure i segura. És a dir, si el Codi Ètic ha elevat o no la qualitat del servei policial, que és una de les condicions per mesurar la qualitat del mateix sistema democràtic.

*Jurista.