EL PIANISTA DEL MAJESTIC
El tennista
La foto deJordi Montull, col·lega deFèlix Millet,jugant a tennis al club Pompeya és impagable. Res del que s’ha dit o escrit sobre l’assumpte del Palau de la Música ha superat fins ara les imatges que, també fins ara, ha propiciat. Entre l’escena del pintallavis de la senyoraMilleten un restaurant, els somriures i mirades deFèlix Millet,que semblen dibuixats a la factoria Disney, i les bastes volees deJordi Mon-
tull al club de tennis Pompeya, tot el que s’ha dit i escrit, hi insisteixo, és inferior. Aquestes són les fotografies que haurien de premiar i no aquelles altres, molt més fàcils i definides com a solidàries, que l’únic que demostren és que res és més fotogènic que la misèria. I és així com l’estètica arruïna la suposada denúncia.
Aquelles fotografies, les que suposadament denuncien, aquelles fotografies que reben tants premis, aquelles que sempre solen abusar del blanc i negre, perquè sempre resulta més atractiu i aparent que el color, són tan inútils com l’ONU. Per això, quan concedeixen un d’aquests grans premis, gairebé sempre els sol entregar al guanyador algun banquer, rei o similar. «Quina força que tenen les seves fotografies». Això diuen els banquers, reis o similars mentre assenyalen l’ull ple de mosques d’un nen africà.
La fotografia deJordi Montulljugant a tennis, intentant clavar unes volees, serveix també per demostrar que al club de tennis Pompeya, presidit pel simpàtic i hàbilJosep Maria Minguella,no li importa queMontullestigui imputat per l’assumpte del Palau de la Música. Perquè es veu que al seu club habitual de tennis, el de Teià, ja no el volen i li han demanat que no utilitzi les seves instal·lacions.
No sé jo siMontullha fet bé arriscant-se a jugar a tennis. Ho dic perquè quan la gent de diners i de certa edat entren, surten i tornen a entrar i a sortir de les justícies i les presons, immediatament es parla de la seva edat i del seu estat de salut. Això de la salut, ja ho saben, és un clàssic, però sembla que segueix tenint èxit.
A veure, doncs, si per voler clavar unes tontes volees, unes volees de no-res,Montullli ha complicat les coses al seu advocat.
