La roda
Mariano, conductisme o psicoanàlisi
Una aproximació al conductisme el definiria com la filosofia de la conducta en la interacció de les persones amb els seus ambients. Al contrari que la psicoanàlisi, que aprofundeix en el subconscient, els conductistes examinen les conductes i els espais on es desenvolupen, i determinen si amb exercicis de voluntat es pot arribar a alguna banda. Explico tot això per saber si entra en la naturalesa deMariano Rajoyclavar un cop de puny sobre la taula o si, per contra, la seva al·lusió al sant Job era una declaració de submissió a les seves pròpies conductes irreparables. La convocatòria del comitè executiu del PP d’avui seria un acte dictat pel conductisme, i l’al·lusió al sant Job, una traïció del subconscient que revelaria una identificació amb el pare de la paciència.
El cas és que des d’ahir, dilluns, la maquinària del carrer de Génova s’ha activat cap a la definició d’un lideratge que fa aigües pels quatre costats. El miracle, aparentment, s’ha definit:Esperanza AguirreacceptaRodrigo Ratoper a la presidència de Caja Madrid sense fer prèviament escarni públic deManuel Cobo, mentre queFrancisco Campsha decidit promoure l’elecció d’un secretari general del partit a València que substitueixi una vegada per totesRicardo Costa. ¿Potser és un miratge?
La reacció deRajoyindica que fa un esforç temperat de conductisme per combatre una llarga tradició de reaccions diferents que l’han conduït a un nirvana de no prendre cap decisió que comporti risc o ús de coratge. La teràpia deRajoyno és l’adequada.Rajoyés carn de psicoanàlisi de llarga durada per trobar les causes profundes d’uns comportaments que l’inhabiliten per ser líder. En definitiva, quanAznarel va ungir per a la presidència del partit i com a candidat per aspirar a la Moncloa, va forçar la seva pròpia naturalesa i la seva interacció amb l’ambient.Rajoy,en el fons de la seva ànima, sospira per jugar amb els seus néts, fumar-se tres puros al dia i ser amable amb els veïns d’un petit municipi de les ries gallegues on ni tan sols acceptaria ser alcalde. No necessita conductisme, sinó psicoanàlisi.
