Catalunya i els símbols perduts

A més de ser l’última novel·la deDan Brown, que ja no necessita més publicitat, el títolEl símbol perdutresumeix l’estat d’ànim dels catalans. A Catalunya s’han esgarriat les icones, els emblemes, les figures. Esquerdes al Palau de la Música i a les estàtues de l’aristocràcia sociopolítica, esberlament d’alguns homes que alguna vegada es van creure fundadors. Ens pensàvem que eren de marbre i han resultat ser d’escaiola. Colls blancs i emmidonats amb rivets de greix. Això és el que sap més greu: que s’havien atribuït una superioritat moral. El país, desenganyat, pansit, atordit, s’agafa aIbrahimovici a l’ibuprofèn per fer passar aquest insuportable mal de cap.

Dan Browncomparteix ambMilletel gust per les americanes ocres i marrons (brown), les ànimes negres i els passadissos foscos i espectrals de les institucions venerables. Va cantar el pròcer davant del jutge i també ha cantat l’advocat a Luz de Gas, oblidant elhitprofètic deQuinto levanta, tira de la manta. En una excel·lent entrevista deNúria Navarro,Pau Molins, ja superestrella, es delata: «M’hauria agradat actuar al Palau». SiIsabel Pantojaes va passejar sota les muses deDomènech i Muntaner, no entenc per què no ho va fer el lletrat. Només era qüestió de diners. Passi el que passi –i el que passa és molt gros– aMolinsno li faltaran clients. Serà l’únic triomfador d’aquesta desgràcia.

Notícies relacionades

De Costa a Lleó XIV, més Europa

Kallifatides, Europa, ‘Paradiso’

Dies estranys i desconcertants, hipnòtics. L’Ajuntament de Barcelona repartirà galets de dos metres per la ciutat per il·luminar el Nadal i encendre aquell caliu que hem perdut, que es desfà, igual que els símbols. ¿En quina escudella barrejada de corrupció i poder nedarà la pasta, pobra i innocent? Hem fet els panellets amb màniga curta i ens rostim amb les castanyes. Les cases fan olor de fum i encara no és hivern.

L’única notícia amable de la setmana passada va ser tenallada pels grillons als expolítics. Mentre sentíem aquell violent tancar sobre els canells, ¡xac!, uns empresaris catalans van anunciar que pretenien enviar un robot a la Lluna el 2012. És el moment de fugir, encara que sigui al satèl·lit.