In situ, PER OLGA MERINO
Gat per llebre
DESEMMASCARATS. Armand de Fluvià i Gerard Marí disserten a l’Ateneu sobre les falsificacions de títols nobiliaris
Un aspecte del debat que es va portar a terme ahir a la tarda a l’Ateneu Barcelonès. /
Amb la pèrdua de la primera dent de llet, l’ésser humà assumeix que li donaran gat per llebre amb molta facilitat en el futur. Es tracta d’un fet consubstancial a la vida. I és per això que abunden els polítics que no són tals, sinó simples lladres, els prohoms que aprofiten l’estatus per fer créixer el compte corrent i els paletes que no tenen ni la més remota idea de l’ofici.
Aquest fenomen universal, el de la impostura, també es dóna entre la noblesa: d’això anava la xerrada que van oferir ahir a l’Ateneu Barcelonès l’heraldistaArmand de Fluviài el medievalista i professor de la Universitat de BarcelonaGerard Marí. També estava anunciat entre els ponentsFrancisco de Sert, quart comte deSert, a qui una avaria de cotxe va deixar a l’estacada a Comillas.
La respectable audiència va trobar a faltar la ironia agressiva que acostuma a utilitzar el comte deSert, politòleg i monàrquic joancarlista d’esquerres, a qui, diguem-ho de passada, li convindria apuntar-se al pla Renove.
L’auge dels falsaris entre la sang blava es deu al fet que en l’última reforma del Codi Penal es va suprimir com a delicte «l’ús indegut de títols nobiliaris», encara que el Rei continua concedint privilegis. Per això proliferen individus que no s’immuten a l’imprimir-se les targetes de visita amb noms altisonants com marquès de l’Albarda Llena. L’eruditArmand de Fluviàs’ha atipat de desemmascarar intrusos i també de donar desenganys. Pel que sembla, abunda l’astúcia entre els genealogistes: SDHppàgines arrencades de llibres de registre, tinta i paper antics per falsificar títols o fins i tot citar com a fonts documents destruïts.
En aquestes xerrades que es fan a mitja tarda, l’oient llec sempre aprèn alguna cosa. Per exemple, que no existien cognoms abans del segle X. O que aquells plats heràldics que adornaven els menjadors del desarrollismo solien ser un frau: que dues persones es diguinMartínezno significa que siguin parents ni que comparteixin escut d’armes.
Entre les múltiplesAnastàsiesiLluïsos XVII, el genealogistaDe Fluvià va recordar un gran entabanador que es feia dir príncepGuillem III de Grau-MoctezumaiRifé de Brossa.L’individu, que assegurava ser descendent de l’emperadorMoctezuma IIa través d’una de les seves filles, que va morir a Espanya, oferia unes festes memorables a Coma-ruga. Durant els anys 50, el paio va ensarronar un alt magistrat del règim i el va condecorar amb l’Àguila Imperial Asteca, una distinció que ell mateix s’havia inventat. Aquell home era un impostor però, ¡ai!, qui l’hagués conegut.
