In situ, PER OLGA MERINO

Gat per llebre

DESEMMASCARATS. Armand de Fluvià i Gerard Marí disserten a l’Ateneu sobre les falsificacions de títols nobiliaris

2
Es llegeix en minuts
Un aspecte del debat que es va portar a terme ahir a la tarda a l’Ateneu Barcelonès.

Un aspecte del debat que es va portar a terme ahir a la tarda a l’Ateneu Barcelonès. / ÁLVARO MONGE

Amb la pèrdua de la primera dent de llet, l’ésser humà assumeix que li donaran gat per llebre amb molta facilitat en el futur. Es tracta d’un fet consubstancial a la vida. I és per això que abunden els polítics que no són tals, sinó simples lladres, els prohoms que aprofiten l’estatus per fer créixer el compte corrent i els paletes que no tenen ni la més remota idea de l’ofici.

Aquest fenomen universal, el de la impostura, també es dóna entre la noblesa: d’això anava la xerrada que van oferir ahir a l’Ateneu Barcelonès l’heraldistaArmand de Fluviài el medievalista i professor de la Universitat de BarcelonaGerard Marí. ­També ­estava anunciat entre els ponentsFrancisco de Sert, quart ­comte deSert, a qui una avaria de cotxe va deixar a l’estacada a Comillas.

La respectable audiència va ­trobar a faltar la ironia agres­siva que acostuma a utilitzar el ­comte deSert, politòleg i mo­nàrquic jo­ancarlista d’esquerres, a qui, ­diguem-ho de passada, li con­vindria apuntar-se al pla Renove.

L’auge dels falsaris entre la sang blava es deu al fet que en l’última ­reforma del Codi Penal es va suprimir com a delicte «l’ús indegut de títols nobiliaris», encara que el Rei continua concedint privi­legis. Per això proliferen individus que no s’immuten a l’imprimir-se les targetes de visita amb noms alti­sonants com marquès de l’Albarda Llena. L’e­ruditArmand de Fluviàs’ha atipat de desemmas­carar intrusos i també de donar ­desenganys. Pel que sembla, ­abunda l’astúcia entre els genea­logistes: SDHppàgines arrencades de ­llibres de re­gistre, tinta i paper antics per falsi­ficar títols o fins i tot citar com a fonts documents destruïts.

Notícies relacionades

En aquestes xerrades que es fan a mitja ­tarda, l’oient llec sempre aprèn al­guna cosa. Per exemple, que no existien cognoms abans del segle X. O que aquells plats heràldics que adornaven els menjadors del desarro­llismo solien ser un frau: que dues persones es diguinMartínezno significa que siguin parents ni que comparteixin escut d’armes.

Entre les múltiplesAnastà­siesiLluïsos XVII, el genealogistaDe Fluvià va recordar un gran enta­banador que es feia dir príncepGuillem III de Grau-MoctezumaiRifé de Brossa.L’individu, que assegurava ser descendent de l’emperadorMoctezuma IIa través d’una de les seves filles, que va morir a Espanya, oferia unes festes memorables a Coma-ruga. Durant els anys 50, el paio va ensarronar un alt magistrat del règim i el va condecorar amb l’Àguila Imperial Asteca, una distinció que ell mateix s’havia inventat. Aquell home era un impostor però, ¡ai!, qui l’hagués conegut.