Leonardo Farinella: "No li podem demanar a Messi els miracles que va fer Maradona"

Leonardo Farinella, a qui tothom a la redacció del jove diari esportiu argentí Olé diu Leo, va néixer fa 40 anys, i dirigeix el rotatiu de la mateixa empresa que Clarín des d’en fa gairebé 10. Li dol a l’ànima reconèixer que no veu Argentina capaç de guanyar avui a Montevideo, però no s’ha atrevit a dir-ho als seus dos fills. Fa bé, perquè Leo, més que ningú, sap que en futbol no hi ha res d’impossible. Ni tan sols per a aquesta caòtica Argentina.

–Perquè es faci càrrec del tipus d’entrevista: si no els agrada Leo Messi, si pensen que no els fa falta, ens el tornen, però ¡ara mateix!, perquè nos-altres sí que el necessitem, descansat, per jugar dissabte a València.

–L’entenc, sé que els catalans estan pensant només en el Barça, en el seu meravellós Barça, però alguns de nos-

altres, no tots, pensem, no només en Argentina, en la nostra selecció, en la classificació del Mundial, sinó també en la persona, en Leo, en laPulgai el veiem patir. Perquè, amic, sàpiga que, encara que vostès no ho detectin des d’allà, a Leo se’l veu patir molt, massa. I a mi això m’encongeix l’ànima.

–¿Creu, doncs, que tot el que li passa a Messi, és psicològic, que ho té a la ment, que és de cap?

--Jo el veig patir i pateixo per ell, per la persona, pel noi, per aquestpibemeravellós que veu, que sent, que pateix, que tot el que fa al Barcelona ni li surt ni ho pot intentar fer amb Argentina. Però deixi’m que li recordi un detall d’una cosa que vostès, els seguidors barcelonistes, no han vist: amb Alfio Basile, l’antecessor delPelusa, Messi tampoc va jugar bé. Mai. Leo forma part del millor equip del món i ve a una de les pitjors seleccions que ha tingut mai Argentina, que ni tan sols és equip. Jo, la veritat, no l’alinearia avui davant d’Uruguai. No té sentit posar-lo a l’equip titular. És preferible que uns altres tinguin aquesta responsabilitat i que ell entri a la segona part, potser així es traurà de sobre tanta pressió.

–Aquí tenim la impressió que la culpa del que li passa a Leo amb Argentina és de Maradona.

–Maradona era déu, sí, i és un dels pitjors entrenadors del món, també. Els que van col·locar Maradona al capdavant d’Argentina es van pensar que així el recompensaven per tot el que va fer. ¿I què va fer?, doncs el que li està vetat a Messi: va fer miracles, autèntics miracles, al camp. Però ara Diego no és al camp i els argentins, no sé si equivocadament, potser, miren Leo i li diuen: «Abans ens salvava Diego, ara et toca a tu». Però Maradona no ha aconseguit, com a entrenador, un equip sòlid, amb identitat, amb criteri, que converteixi Messi en un valor i no en una càrrega. Per això no podem demanar-li a Messi els miracles que va fer Maradona.

–Però, hi insisteixo, vostès només critiquen Messi, no Maradona.

–Li acabo de dir que Diego és un desastre com a tècnic, però és Diego, és Maradona, ésD10s, com vam arribar a escriure tots. I, a més a més, no oblidi que Maradona no s’ha caracteritzat al llarg de la seva vida, personal i esportiva, per ser una persona constant, coherent. Això sí, és un geni, únic, però difícil de seguir.

–Entén que Messi es deprimeixi al jugar en un equip tan caòtic.

–Hi insisteixo, jo pateixo per Messi, pateixo pel noi, pel jove, per la persona. Però li diré que qualsevol altre jugador argentí, quan les coses no li surten o li surten malament, corre, lluita, mossega, es compromet, es desviu. Messi, no. Messi es bloqueja, es queda a una banda, sembla absent, sembla com si tingués un punt d’autista. Es rendeix, es queda en un racó (a la segona part contra Perú, no va existir), es posa els braços enremull. S’adona que el seu equip no és un equip. I s’esborra.–Senzill: no està acostumat a jugar en un equip tan dolent.

--Doncs sí, potser és això. Però hi ha més, molt més. I això de més ho té al cap. Leo al Barça és un més. L’última baula de la cadena, l’executor. Forma part d’un equip celestial. A Argentina, insisteixo, pretenem que Messi arregli tot el que espatlla Maradona des de l’alineació i l’estratègia. I aquí és on ens equivoquem.

–Vostè el portaria al psicòleg, ¿oi?

–Perdoni, jo vaig al psicòleg i suposo que no deu pensar que estic boig, ¿oi que no? Leo no suporta la responsabilitat de portar a l’esquena tot un país, tot un equip, tota una selecció. I ho entenc, ¡i tant que ho entenc! Per això li dic que el mimaria, el cuidaria i el faria sortir a la segona part d’avui a Montevideo. És un noi tímid, vostès ja ho saben, ho veuen, comparteixen la seva vida. No va tenir una infància fàcil; gràcies al tractament de creixement que li va pagar el Barça és qui és en el futbol. No és senzill ser el millor del món i jugar en una de les pitjors seleccions del moment. I, a vegades, Leo sembla tan dolent com la nostra selecció. És un geni i un noi meravellós que necessita ajuda.

Notícies relacionades

Fundador, antic i modern

M’estimaria més no fer-ho

–Vaja, que vostè veu incapaç avui Argentina de guanyar Uruguai.

–Guanyarà Uruguai, sí. I guanyarà perquè Maradona encara no ha guanyat a fora. La lògica ens diu que perdrem, sí. I, l’hi repeteixo, jo no en culparé Leo, però segueixo esperant que Leo jugui una estoneta, només una estoneta, com ho fa a Barcelona. Només això.