l'opinió dels lectors
Carta destacada del dia: 'S'ha de donar exemple de responsabilitat als fills'
EL PERIÓDICO publica opinions, rèpliques i suggeriments d’interès general, respectuoses amb les persones i institucions. No es consideraran les cartes de més de 15 línies, que podran ser extractades. Tot i així, resulta impossible publicar-les totes. Tampoc es mantindrà correspondència o contacte telefònic sobre el seu contingut. Hi han de constar: nom i cognoms, DNI, domicili i telèfon.
L’adolescència és el tema principal en gairebé tots els mitjans de comunicació. Els joves, la seva educació i el seu comportament preocupen els pares i els professors, però també els bisbes i els polítics. Els adults solen demanar als joves que siguin responsables i conseqüents amb els seus actes, encara que no sempre en donen exemple, ja que a vegades són incapaços de prendre decisions que serveixin per orientar-los, per madurar. Els joves, per la seva banda, necessiten que els adults els vegin com a persones intel·ligents, moderades, formades, reflexives, pacients i responsables. Tot això està molt bé, però passa com amb alguns grans cuiners, que ens estan parlant de menjar bé, «sa i saludable», i, no obstant, ells surten a la televisió sense cap por d’amagar la seva grassor, senyal que potser diuen una cosa i en fan una altra.
Jo estic en aquesta edat en què ni sóc massa jove ni massa adulta. Això sí, em poso al lloc de la meva mare en relació amb els últims esdeveniments sobre l’avortament. Espero que no m’arribi a preocupar que la meva filla vulgui avortar o no; el que em preocuparia de debò és, si això arribés a passar, que no comptés amb mi. No s’ha de carregar la culpa a la llei de la falta de confiança d’una filla cap als seus pares: si una filla no confia en els seus pares, és que els pares han fallat i no són dignes d’aquesta confiança.
Per tant, als fills se’ls ha de demanar que triïn lliurement què han de fer amb la seva vida (els estudis, la feina i les relacions amoroses), però que no deixin mai de comptar amb els pares. Que no oblidin que uns pares hi són per ajudar els seus fills, per parlar-hi i per escoltar-los, malgrat que sense crits, sense baralles.
