Cuba, els concerts i la 'rebolcada'

Poques vegades un concert ha tingut tanta repercussió en el món abans de celebrar-se com el que està previst realitzar a la plaça de la Revolució de la capital cubana el pròxim dia 20, la vigília del Dia Internacional de la Pau, sota la iniciativa del músic colombiàJuanesi a través de l’organització Pau sense Fronteres, en la qual participen habitualmentMiguel Bosé iAlejandro Sanz, entre altres músics.

La polèmica, ja internacionalitzada, es deu al fet que l’oposició cubana instal·lada a Miami considera queJuanesi la seva gent es presten a un joc favorable a la legitimació del règim cubà, pel simple fet de convocar aquest concert a l’illa (i a la mateixa plaça de la Revolució), en el qual participaran també músics afectes al règim, comSilvio Rodríguez, entre d’altres.

Per la seva part,Juanesdefensa la seva iniciativa adduint que el seu concert no és partidista, sinó «blanc», és a dir, neutral, encara que no amaga que té un component provocatiu, i que el motiu de fons és precisament «establir un diàleg» entre la comunitat cubana dividida, tant per als que viuen a l’exili (molts a Miami) i els que resideixen a l’illa més o menys afectes al règim per enllaçar els cubans en general amb els Estats Units, que mantenen un embargament sobre l’illa des de fa dècades.

Curiosament, aquests dies el presidentObamaha donat llum verda a la intensificació de les visites entre els cubans i al lliure enviament de diners des dels Estats Units cap a Cuba. Així doncs, alguna cosa es mou en direcció positiva, i per això resulta poc oportú la voluntat de voler torpedinar iniciatives com la d’aquest concert, arribant a l’extrem d’organitzar concerts paral·lels de signe oposat o de cremar en públic els discos de Juanes.

L’any passat, Juanes es va acompanyar deJuan Luis Guerra,Carlos Vives,Miguel Bosé, Alejandro Sanzi altres artistes per oferir un simbòlic concert en un pont de la frontera entre Colòmbia i Veneçuela, concretament als afores de la ciutat de Cúcuta, en uns moments de greu tensió entre els governs de tots dos països. En dates pròximes pensa repetir l’experiència en quatre o cinc països més, incloent-hi Veneçuela. El concert no només va ser un èxit d’assistència, sinó que va aconseguir el suport de tots els mitjans de comunicació colombians més importants, fins i tot dels més conservadors.

¿Per què aleshores sí que era bona la idea de fer un concert d’unió en el pont de Cúcuta i ara és dolenta per establir ponts cap a Cuba? Probablement no hi ha més explicació que la mateixa polarització de la societat cubana i la radicalitat de molts dels exiliats a Miami. Però en aquest cas caldria preguntar-se si els que s’oposen al concert han calibrat el que en ciència política anomenemefecte rebolcadad’una iniciativa d’aquesta mena, és a dir, la capacitat que un concert de masses, realitzat amb artistes de diversos països i de pensament o sensibilitat política diferents, pot tenir perquè el poble cubà, especialment la joventut, pugui llançar un missatge amb la seva simple assistència multitudinària a un concert ja polèmic. És a dir, en el sentit que, al congregar-se davant una iniciativa oberta (s’hi ha convidat significatius músics opositors al règim cubà, encara que hagin declinat assistir-hi), enviïn un senyal al seu propi Govern, a l’exili i a la comunitat internacional, particularment als Estats Units (on, per cert,Hillary Clinton ja va recolzar públicament el concert), perquè es reforcin les tímides iniciatives d’obertura (les internes i les externes vinculades amb Cuba), es comenci a perdre la por al trànsit polític i es comenci a parlar de com es farà el llarg procés de reconciliació una vegada arribi el moment de creuar el pont que ha dividit aquesta societat durant tant de temps, i no en termes metafòrics, sinó reals.

Al món tenim múltiples exemples derebolcades d’aquest tipus, motivades per una iniciativa musical o artística que, encara que no pot substituir les iniciatives polítiques que un dia o altre tocarà fer, i que ja es comencen a entreveure tímidament, sí que són un incentiu, un al·licient i un detonador per donar pas a les mesures esmentades.

És una cosa semblant a les manifestacions multitudinàries realitzades amb samarretes d’un color i que, de forma no violenta, han aconseguit enderrocar règims dictatorials.

La música i les arts tenen un potencial transformador que no convé menysprear, perquè arriben a les persones, les agrupen i les inviten a expressar el que senten i volen. I si Cuba vol un canvi real i tranquil, la música és una via d’expressió d’aquesta voluntat.

Ha costat que el Govern cubà acceptés la iniciativa deJuanes, igual que també li va costar al veneçolà en el seu moment, probablement perquè poden intuir aquesta capacitatrebolcativa, i per això és una pena que els exiliats facin una crida al boicot d’aquests concerts. Perden una oportunitat per participar en la construcció del pont que, tard o d’hora, hauran de transitar.

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

Penso, doncs, que s’ha de recolzar aquesta iniciativa i totes les que se li assemblin, i que si les empreses que habitualment patrocinen aquests esdeveniments se senten temoroses i es retiren en la seva comoditat, com ha passat ara, tindria sentit que des de la cooperació internacional es donés un suport clar a aquestes iniciatives de pau.

*Director de l’Escola de Cultura de Pau. Universitat Autònoma de Barcelona.