Amanida d'estiu
'Volem l'Estatut', per Xavier Febrés
TOÑO VEGA
És possible que la millora de l’Estatut d’Autonomia que va costar el càrrec al president Pasqual Maragall i que va ser aprovada pel Parlament i els ciutadans de Catalunya en referèndum l’any 2006 desperti menys entusiasme que el primer, arran de la reinstauració de la Generalitat, en ple canvi de règim, però les peripècies d’aquesta segona ampliació estatutària comencen a fer-me-la més simpàtica i més meva.
Començo a sentir-me disposat a tornar a sortir al carrer per cridar «¡Volem l’Estatut!». Ho faria encara que fos per oposar-me a l’incompliment flagrant dels compromisos del president Rodríguez Zapatero i l’altiva lentitud del Tribunal Constitucional, davant del qual el PP va recórrer fa dos anys el text aprovat per totes les instàncies catalanes representatives. Marejar la perdiu durant tant de temps resulta un excés de desconsideració.
El candidat a la presidència del govern espanyol José Luis Rodrí-guez Zapatero es va comprometre de manera molt clara el novembre del 2003, en un míting electoral celebrat al Palau Sant Jordi, a donar suport a la reforma de l’Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya. Arribat al poder, no ho va complir. Per la seva banda, el Tribunal Constitucional continua desfullant la margarida.
Davant del rum-rum creixent provocat per un temps d’espera tan dilatat, el govern de la Generalitat i el president Montilla han mantingut aquests dies l’actitud de lleialtat institucional i han desautoritzat la mobilització preventiva que ha estat proposada per ERC. Qualifiquen d’irresponsable pressuposar una sentència negativa i recorden que l’Estatut, a més d’un text legal sotmès al veredicte del Tribunal Constitucional, és també un pacte polític entre les Corts espanyoles i el Parlament de Catalunya, com també entre el PSOE i el PSC
Una eventual retallada significaria una involució del sistema autonòmic, una modificació del model d’Estat vigent fins ara que posa en qüestió els pactes bàsics i que va més enllà de l’àmbit de competència del Tribunal Constitucional. Però l’actitud del Govern de la Generalitat continua sent la de desdramatitzar l’espera.
Les autoritats catalanes sempre han mostrat una correcció exquisida en aquests casos, s’acabin com s’acabin. Més encara que la sentència del Tribunal Constitucional, m’intriga la de les urnes en les eleccions autonòmiques catalanes de l’any vinent.
Més mestres
L’allau de 53.000 candidats a ocupar de manera interina una plaça de professor en el sistema públic d’ensenyament de Catalunya és un reflex de la crisi, però també de la vocació. El de mestre és un dels oficis més neuràlgics, heroics i admirables en qualsevol país que aspiri a progressar, a millorar el seu estatut col·lectiu de societat civilitzada.
Edward Kennedy
La mort d’Edward Kennedy posa fi a una dinastia que ha marcat durant dècades la política demòcrata nord-americana, incloent-hi el president Barack Obama. L’admiració kennedyana de l’actual mandatari l’ha portat a cometre l’error de passar les vacances aquests dies a l’exclusiva illa de Martha’s Vineyard, a la costa de Massachusetts, símbol de l’estiueig dels Kennedy i dels milionaris del país.
