Cartes dels lectors

relacions catalunya-espanya

La mala educació

Francisco Rodríguez

Barcelona

Voldria respondre a Julián García autor de la carta No ens estimen, publicada el 20 d’agost.

Jo vaig néixer en un poble de Castella-la Manxa, Puertollano, i fa 42 anys que visc a Catalunya. Tinc fills catalans i la meva dona és catalana. Estic educant els meus fills en el respecte a tothom, a la seva terra d’origen, la meva i la dels altres.

Ells no s’han sentit mai malament per ser catalans, i els han rebut bé a tot arreu on han anat, tant si era a Madrid com a la Manxa. Crec que per una criaturada o per quatre persones incultes i mal educades que un es pot trobar pel món no s’ha de renegar dels orígens. Per aquesta mateixa regla de tres, jo hauria sortit de Catalunya fa molts anys per culpa de quatre mal educats independentistes.

S’acomiada un manxec-català que no renegarà mai de la seva terra d’origen ni de Catalunya.

Identitats pròpies

Xavier Pascual Sienra

Vilanova i la Geltrú

He llegit la carta de Julián García sobre l’anticatalanisme visceral que ha vist i viscut a la seva Castella natal, i no m’ha sorprès en absolut. Ja fa temps que percebem en molts altres llocs aquestes mateixes actituds ràncies, reaccionàries i pròpies de l’Espanya profunda. Però penso que tots aquests estirabots no ens han de fer sentir ni més independentistes ni més catalanistes, perquè aquests valors cadascú ja els porta dins. Un ha de defensar la seva terra, la seva casa i les seves arrels, i res ni ningú li pot negar el dret a sentir-s’hi identificat. Encara que alguna d’aquestes senyes pertanyi a una regió diferent, com és el seu cas.

Cregui’m: ser i sentir-se català és una senya d’identitat que només molesta els que estan mancats d’una identitat pròpia. Per una altra banda, és una llàstima que el seu fill hagi descobert en una altra nena l’autèntica incongruència d’una educació basada en el menyspreu per la cultura dels altres i no en la construcció de la pròpia.

Però tranquil, que per a això els catalans gaudim del privilegi de tenir seny, que sempre ha de moderar les nostres reaccions i fer que no ens rebaixem al terreny de la ignomínia, la roïnesa i l’ofensa aliena.

programació televisiva

Espectacle lamentable

V. A. L.

Barcelona

Presentadors i públic d’una cadena televisiva riuen i ovacionen els gestos i el llenguatge desvergonyit de la seva col·laboradora estrella.

Parlo de la televisió d’un país de l’anomenat primer món, que forma part de la Unió Europea, i que, suposadament, disposa de filtres de qualitat i autocontrol.

D’una situació personal d’allò més corrent, aquest personatge en treu un rendiment econòmic que ja voldria per a ell mateix un estudiós doctor en biologia molecular.

Plantejo una tonteria: ¿Qui són més tontos: determinats canals de televisió i els seus necis programes o els incauts televidents que sintonitzant-los engreixen (amb ingressos mínims de sis xifres) els comptes bancaris de directius, presentadors i col·laboradors estrella amb la seva cort de benefactors?

mundials d’atletisme

Autèntica campiona

Francisco Jiménez Urreta

Aljaraque (Huelva)

Davant la injustícia comesa amb l’extraordinària atleta Natalia Rodríguez als recents Mundials d’atletisme de Berlín, voldria denunciar que la Federació Espanyola d’Atletisme no ha estat a l’altura de les circumstàncies. El públic també va ser injust amb Natalia, ja que una gran majoria no va poder veure amb claredat el que passava a la pista.

Les imatges repetides diverses vegades per televisió són contundents i aclaridores. Natalia no va empènyer l’atleta etíop, simplement hi va ensopegar a l’intentar entrar pel carrer que va veure lliure, i no va existir intencionalitat de l’atleta espanyola de fer trampa, per la senzilla raó que era superior a qualsevol de les altres competidores.

Ha estat un robatori descarat, i la federació espanyola no ha sabut i no ha volgut lluitar per defensar l’autèntica campiona del món de 1.500 metres, Natalia Rodríguez.

aparcament a barcelona

Futbol i multes

Òscar Ribé

Terrassa

Vull expressar la meva indignació per un fet que m’agradaria que algú m’aclarís. El diumenge 23 va ser el primer partit oficial que el Barça de la temporada 2009-2010 va jugar a casa. S’hi va guanyar el primer títol, la Supercopa.

Doncs molts aficionats, al sortir i anar a buscar el cotxe, es van trobar amb la desagradable sorpresa que la Guàrdia Urbana els havia multat per tenir el vehicle mal aparcat. Sóc soci del Barça, i vull anar als partits però visc lluny de la ciutat. Voldria que algú em digués què he de fer per anar al Camp Nou, tenint en compte els horaris dels partits, i poder deixar el cotxe en un lloc pròxim (20 minuts caminant) sense tornar a casa amb el regalet de la policia.

Actualment als voltants de l’estadi estan fent obres, cosa que ha fet reduir les zones d’aparcament. ¿L’ajuntament no podria fer els ulls grossos en aquestes situacions? A aquelles hores de la nit no hi ha transport públic que em pugui portar a casa, i, si n’hi hagués, no em vull imaginar a quina hora arribaria. ¿A qui molesten els vehicles? Com a molt, als mateixos aficionats del Barça.

Senyors Jordi Hereu i Joan Laporta, els socis i aficionats demanem una ràpida solució a aquest problema si volem que el camp se segueixi omplint cada partit.

projectes urbanístics

Un camp de golf més

Manel Mas

Barcelona

L’alcalde de Llívia vol aprovar un pla per urbanitzar els pocs camps verges que queden al municipi, amb la peregrina idea de construir-hi un altre camp de golf (el tercer de la Cerdanya) i 300 cases noves. Si la Generalitat no hi actua, alguns prebostos locals arrasaran la poca cosa autèntica que queda a la Cerdanya.

Fe d’errates

Notícies relacionades

La culpa alemanya

La matança no s’atura

A la pàgina 8 del suplement Estiu d’ahir, dimarts, s’esmenta l’escultor Joaquim Llimona, quan el seu nom és Josep.

L’actual ministre de l’Interior francès és Brice Hortefeux i no, com es diu a la pàgina 4 de l’edició d’ahir, Michèle Alliot-Marie, que va deixar el càrrec al juny.