Vi de la meva collita
Esmorzar amb diamants
Els tanatoris s’han modenitzat i des de fa temps ja existeix, a cada un, una mena de botiga desouvenirs. No és exactament això, per descomptat. No hi trobes barrets mexicans ni samarretes que diguinDues cerveses, amb el dibuix adequat perquè el turista no hagi ni de pronunciar les paraules: només assenyalant la panxa en té prou per fer-se entendre. Als tanatoris hi ha informació diversa, en la qual un es pot entretenir, sobretot si el mort no és algú gaire pròxim. En els casos de més intimitat, un no està per orgues, però si passes per allà per donar el condol potser et fixes en l’oferta mortuòria i reculls idees per a un futur més o menys pròxim. Hi ha llibres didàctics per ensenyar com ha d’afrontar el dol un nen, hi ha conferències i manuals d’autoajuda per no caure en la depressió i, un dia d’aquests, hi haurà una col·lecció de versos i proses que el meu amicJaume Subirana, poeta, posarà en circulació perquè el dolor tingui almenys un cert to literari. Hi ha fullets d’urnes i un catàleg de serveis que els funeraris posen a la teva disposició perquè tot et resulti més fàcil. Em vaig fixar fa temps en la publicitat d’una casa comercial que anunciava la possibilitat de convertir el teu estimat cadàver en una joia. T’explicaven que el cabell del difunt conté un determinat percentatge de carboni, que és un dels components del diamant. Amb una determinada inversió i amb el permís per disposar de la cabellera abans que no sigui massa tard, l’empresa que comercialitza el producte t’ofereix una preciosa gamma d’anells. En un d’ells, si t’hi decideixes, fins i tot et pots endur el mort a passejar pels segles dels segles i per descomptat cedir en herència el record, l’esperit i el carboni de l’avi als teus néts. Això no ho penses quan vius un moment dramàtic, però si exerceixes de visitant, és possible que t’emportis a casa el fullet i acabis donant forma a una idea tan peregrina com aquesta.
En comptes de confessar que vols que t’incinerin, pots deixar escrit que vols que et converteixin en un diamant, que és una manera molt més xic de passar a la posteritat. Als Estats Units, per si hi estan interessats, d’aquí ben poc vendran joies amb els cabells que es va cremarMichael Jacksonen aquella famosa gravació i que el va empènyer a prendre tranquil·litzants.
De fet, no és més que una versió actualitzada de les antigues relíquies i, depèn de com es miri, dels barrets mexicans. Es tracta de tenir alguna cosa entre mans que et recordi el passat que vas viure.
Notícies relacionadesMissatges del més enllà
A la Gran Bretanya també estan modernitzant el món de la cosa fúnebre. És un invent queThe Timesbatejava fa una setmana com adeathbooki en el qual l’usuari, pagant abans, s’adhereix a la pàginaLast Messages Clubperquè amics i familiars puguin tenir notícies seves després de mort. Els pot informar de codis secrets, d’accessos a correus personals, o del pin del mòbil, i també existeix la possibilitat d’enviar-los unfinal goodbyeo unthank youpels serveis prestats. Un usuari, el senyorSimon,ha declarat: «Estic pensant utilitzar-lo per enviar als meus fills felicitacions el dia del seu aniversari. Crec que tindran un bon ensurt». Això segur. El primer any t’espantes; el segon potser te’n rius; i el tercer ja estàs disposat a assassinar el responsable de la web, que probablement deu ser client de la seva pròpia empresa i deu tenir a punt més felicitacions d’aquesta mena perquè el negoci continuï vent en popa.
