Antonio Galindo: «Un capellà o una monja generen orgasmes»

–¿La sexualitat és encara un tema a part?

–Sens dubte. En la nostra societat hem desconnectat cos, ment i emoció, i hem idolatrat la part física. En realitat, la sexualitat és molt més que això.

–La mort tampoc forma part de la quotidianitat.

–Hi ha diferents temes en la nostra cultura que no formen part del que és habitual, conversable.

–Però de sexe se’n parla tot el dia.

–Es parla només de la part externa del sexe, i això té a veure amb l’aparentar. En realitat, les converses sobre sexe van d’allò que no som en la intimitat.

–¿Què és la intimitat?

–Les inseguretats, el plaer, les sensacions i emocions relacionades amb la sexualitat.

–Una cosa és sexualitat i l’altra genitalitat.

–I es considera genitalidad la sexualitat: res a veure. Els humans som una integració com a mínim de ment, emoció i cos; som pura consciència, energia materialitzada. Però, per raons de consum i d’un sistema sexual mercantilitzat, hi ha una separació i només veiem com a sexual els genitals. Res més lluny de la realitat. La sexualitat la portem posada: és l’essència de la nostra identitat com a éssers vius.

–¿I l’amor?

–Parlar d’amor és un perill públic.

–¿En quin sentit?

–Tothom parla de l’amor i crec profundament que els éssers humans ens estimem, però quan barregem la paraula amor per referir-nos a temes de relacions i sexe, ens equivoquem. S’acostuma a entendre que si jo no disfruto amb tu al llit, això significa que no t’estimo. I es fa servir aquesta expressió impunement en el context de les parelles que fa anys que estan juntes.

–¿El plaer és net?

–El plaer s’associa a la brutícia. La nostra cultura viu d’esquena al plaer. És important parlar de la noció de frustració. El plaer no s’ha negat: s’ha allargat. S’ha proposat un camí molt llarg per arribar-hi, mitjançant el mecanisme de la frustració.

–Queda malament pasar-s’ho bé i mostrar-ho.

–Resulta que per arribar al sexe m’ho posen difícil. Aquesta frustració és molt rendible: si s’allunya els humans del plaer, se’ls obliga a consumir contínuament per buscar-lo.

–¿Som monògams?

–En absolut.

–¿Polígams?

–El desig és infinit. Hi ha molts gustos, però a causa de la cultura i el sistema ens hem d’enquadrar. Però la monogàmia és només un enquadrament, una etiqueta, i no representa el que el comú de les persones senten. Encara que em sembla fantàstic que per a determinades persones la monogàmia sigui una alternativa. És una categoria més per integrar-se en aquesta societat.

–¿Està a favor del sexe entre tres?

–¿Per què no?

–¿I entre quatre?

–És clar que sí, encara que ho qualifiquem d’orgia. Patim les qüestions i ens en riem per referència a aquest model que tenim ben a prop nostre, soterrat: la família, la monogàmia, la reproducció, el parellocentrisme. Tot allò que no és dos no encaixa dintre del model establert bàsic, i sembla estrany.

–La societat s’està obrint. Fixi’s en els casaments homosexuals.

–Amb el matrimoni gai, amb tots els meus respectes, no hem aconseguit més llibertat. Lamentablement, tots els models reprodueixen el de la família monògama. La nostra cultura és parellocèntrica. Si no estàs en parella, sembla que tinguis algun problema.

–Com més temps faci que no tens parella, més gros és el problema.

–A les consultes hi ha moltes persones que pateixen perquè no tenen parella: es creuen que són menys persones, més egoistes. I res més lluny de la realitat.

–¿Tots els éssers humans tenim sexualitat?

–És clar.

–¿Un capellà també?

–Sí. En les seves paraules, un capellà o una monja generen orgasmes. No només els genitals penetren: penetren les emocions, les idees.

–¿Què és, per vostè, un orgasme?

–Una pèrdua del límit del jo, segons la definició oriental. No només es pot viure el sexe amb els genitals: podem tenir orgasmes amb una conversa... Potser queda malament dir que un sacerdot és una de les persones més sexuades que podem tenir al nostre costat.

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

–Doncs sí, queda malament.

–Pensem en els orgasmes de Santa Teresa. S’utilitza la paraula èxtasi com a eufemisme, però era exactament el mateix que un orgasme, com Sant Joan de la Creu.