Cartes dels lectors (i 2)

Inseguretat ciutadana

Poca tranquil·litat

Ricard Sas Filella

Barcelona

D’un temps ençà, hi ha símptomes clars de degradació al carrer de Garcilaso, a Barcelona. Per exemple, hi ha quatre bars, tres dels quals tenen taules al carrer. El problema és que dos d’aquests tenen una clientela conflictiva, fumadora d’haixix i sorollosa. També s’hi poden veure grups de persones ocioses, que sembla que vigilin qui passa, quines cases són obertes i quines no. Algunes són clientes d’aquests bars. Hi ha hagut casos de robatoris de pisos. De fet, el 20 de juny, que era dissabte, van intentar entrar al meu. Tot això crea una gran sensació d’inseguretat entre els veïns.

L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat obres de reforma al carrer. Espero que no sigui només un rentat de cara, sinó que s’apliquin les mesures necessàries perquè els veïns puguem tornar a passejar tranquil·lament pel nostre carrer.

LA REFORMA EDUCATIVA

Estudiants sense plaça

Jaume Turon Salvans

Centelles

Enguany, quasi tota la publicitat d’ofertes d’estudis un cop acabada l’educació secundària va encaminada a potenciar la formació professional (FP). Però, en algunes comarques, com Osona, no s’han destinat prou mitjans perquè hi hagi FP per als alumnes que ho requereixin.

És el cas de l’IES de Vic, on per a l’especialitat de Cures Auxiliars d’Infermeria s’han rebut 137 preinscripcions per a una oferta de 48 places. La solució per als que es queden fora és canviar d’especialitat, però l’oferta existent, un cop sumades totes les especialitats d’Osona, no pot absorbir tots aquests alumnes que s’han quedat fora. ¿Què han de fer els alumnes? ¿Deixar-ho córrer? ¿Anar a una altra comarca? ¿No fer res? I després tothom parla del fracàs escolar a secundària...

Caldria, doncs, a més d’una reflexió, coherència i, sobretot, no tornar a la cançoneta dels diners, de l’escàs finançament, etcètera. Perquè hi ha altres comarques on no es cobreix l’oferta ni de bon tros.

queixa sobre la telefonia

El saldo s’evapora

M. Teresa Calduch Ruiz

Riells i Viabrea

Com a usuària de Vodafone, vull denunciar una situació vergonyosa i abusiva que estic suportant per part d’aquest operador.

Jo utilitzo el mòbil molt poc, tan sols per fer trucades precises i puntuals. El mes de maig passat vaig fer una recàrrega de 20 euros. Vodafone, en funció d’una oferta vigent, em va obsequiar amb 10 euros més. A primers de juny vaig intentar fer una trucada, confiant en els meus fantàstics 30 euros, quan, sorpresa, no tenia ni un euro de saldo. La trucada era important i vaig haver de córrer a recarregar-hi 10 euros.

L’endemà, més sorpreses: no tenia ni un cèntim de saldo. Amb un punt d’empipament, vaig trucar a Vodafone, però hi havia més sorpreses. Qui em va respondre va ser una màquina (una gravació), que deia que no m’entenia, i que, per a més burla, va tallar la comunicació sense explicacions ni cap solució.

Amb un grau d’emprenyament considerable, no puc fer res més que recordar el nombre de missatges publicitaris que he rebut, no desitjats, i, a més a més, pel que sembla pagant-los jo. Davant d’aquest abús em sento impotent, enganyada i indefensa.

CONFLICTE RELIGIÓS

Trasllat d’un rector

E. C. C.

Consell Pastoral de Santa Maria del Taulat i Sant Bernat Calbó. Barcelona

El Consell Pastoral de Santa Maria del Taulat i Sant Bernat Calbó, de Barcelona, va dirigir el 22 de juny una carta al cardenal arquebisbe de Barcelona per comunicar-li les nostres reflexions arran de la notícia de l’imminent trasllat del seu rector. Li vam expressar que els preveres i les comunitats hem d’estar informats amb temps dels canvis. El funcionament d’un bisbat ha de ser diferent del d’una empresa multinacional. El rector tenia la voluntat de no canviar de parròquia quan, per edat, li queden cinc anys de vida pastoral activa. Cal, per part de qui realitza els canvis, conèixer la vida i l’estil de la comunitat.

La nostra carta no ha tingut cap contestació. Per contra, s’ha nomenat un nou rector després d’una setmana de rumors, que al final s’han confirmat. Estem molt decebuts per la nul·la consideració que ha tingut la nostra reflexió. Les respostes podien haver estat diferents, però el que no podem acceptar és que se’ns ignori. Tenim la sensació que per a l’única cosa que comptem els cristians a l’Església és per posar la creueta a la declaració de renda i per participar en les col·lectes.

Si el senyor bisbe creu oportú un canvi, és evident que té l’autoritat i la responsabilitat de fer-lo, però creiem que ha de ser després de parlar amb l’interessat i amb les comunitats. El sistema de nomenaments que segueix el bisbat de Barcelona és propi d’un sistema de govern dictatorial. Lamentem haver hagut de fer públic aquest escrit –creiem fermament en el missatge de Jesús i en el treball corresponsable de les comunitats–, però, pel bé de l’Església, fets com aquest no s’haurien de repetir.

CANVIS AL NÀSTIC

Un bon cap de premsa

Rafa González

Tarragona

Equanimitat, amabilitat, rigor, saber estar, tracte excel·lent, treballador, en definitiva, professionalitat. Tots aquests termes reflecteixen Ramón Font, actual cap de premsa del Gimnàstic de Tarragona que a partir d’ara no continuarà desenvolupant aquesta tasca. A can Nàstic no només hi ha hagut futbolistes i presidents que han deixat empremta, sinó que també hi ha empleats que han treballat molt pel club.

A l’extensa llista de grans noms de la història del Nàstic s’hi ha d’afegir el de Font, que sempre ha demostrat, en la seva feina diària, una gran professionalitat i saber estar davant dels mitjans de comunicació, les entitats i les institucions.

Notícies relacionades

De Costa a Lleó XIV, més Europa

Kallifatides, Europa, ‘Paradiso’

Aclariment

La localitat a què es refereix la fotodenúncia El caçador caçat (sobre un agent de la policia local que posa multes i deixa la moto aparcada a la calçada), publicada el 28 de juny, no és Sant Andreu de Llavaneres, sinó Sant Vicenç de Montalt.