Matar només per negociar

Alfonso Sastre, que encapçalava la llista d’Iniciativa Internacionalista en les passades eleccions europees, ha ocupat el paper oficiós de portaveu d’ETA i ha afirmat que si el Govern no negocia «ens esperen temps de molt dolor». L’exemple latent el tenim en l’últim assassinat d’ETA: l’organització terrorista sap que no pot guanyar una batalla militar a l’Estat; mata per provocar una negociació i ho continuarà fent mentre li quedi la més mínima esperança que el cansament de la mort pot promoure el desistiment de la societat. És l’única carta que pot jugar.

Paradoxalment, l’assassinat d’Eduardo Puellesés un símptoma de debilitat: ETA necessitava matar per enviar un missatge intern de fermesa a tots els que li estan demanant des del seu propi entorn que abandoni definitivament la violència. Però han canviat moltes coses en poc temps. La primera, una extraordinària eficàcia policial que garanteix la detenció encadenada de les successives direccions d’ETA. Una debilitat operativa a la banda que no exclou la possibilitat de realitzar determinats atemptats.

Notícies relacionades

De vegades, Carme Balcells...

Turista, no lloguis aquí o et multaran

En segon lloc, la desaparició de la representació d’ETA a les institucions, cosa que li impedeix tenir un contacte vicari i fiduciari amb la societat basca des de la pretensió de ser una organització política. I per acabar, i potser més important, un Govern basc on la prioritat és combatre i acabar amb el terrorisme, protegir les víctimes i perseguir els col·laboradors i encobridors d’ETA.

El més intel·ligent seria traslladar de forma inequívoca a ETA que faci el que faci no aconseguirà que l’Estat democràtic iniciï una nova negociació. El dia que ETA interioritzi que aquesta batalla la té perduda, l’equació de «patiment per negociació» deixarà de tenir sentit. L’amenaça d’Alfonso Sastre en realitat marca un camí. La societat ha d’escollir el patiment perquè aquest té data de caducitat en la derrota d’ETA; l’esperança que la negociació es pugui arribar a produir és la seva única raó de ser i la seva única esperança. Ens toca aguantar i castigar al més durament possible.