Petit observatori
Elogi dels ponts elevats
He vist les fotos d’alguns ponts que s’estan construint –ja n’hi ha d’acabats– a Catalunya per salvar barrancs, desnivells o els vells camins plens de revolts que baixen i pugen. Els cotxes ho agraeixen. El trajecte s’escurça i es fa més còmode. Aquests viaductes són evidentment pràctics.
Si algun lector pensa que en faré la crítica des del punt de vista de destrucció del paisatge, no és pas aquesta la intenció d’aquest article. Els conceptes de pràctic i d’estètic són absolutament compatibles. Un objecte estètic pot no ser pràctic, i una eina pràctica pot ser estètica. Els ponts són útils i, en general, m’agraden.
Ara n’hi ha de molt llargs –per als cotxes, per als trens–, i també molt alts, perquè passen per damunt d’una fonda depressió del terreny. A aquesta mena de ponts, de viaductes, se’ls podria aplicar l’adjectiu d’aeris.
L’estructura, sòlida, vista de lluny sembla molt fina. Elegant. És cert que el paisatge queda modificat. Però aquesta intervenció humana ja ve dels romans, que construïen grans viaductes, avui venerats com a monuments. Hi ha hagut, modernament, una abusiva ocupació del territori per part d’urbanitzacions massives i de mala qualitat, però la visió d’aquest desastre no ens ha de dur a creure en aquest dogma: la natura és intocable. Molts cims de muntanyes i turons de Catalunya –i de tot el món– han canviat el perfil perquè s’hi han instal·lat tota mena de castells. Ara ens agrada veure’ls, i hi fem fotografies, admirats.
Les autopistes que circulen sobre el buit potser són massa noves perquè puguem admirar-les. Quan els francesos van projectar el llarguíssim viaducte de Millau, que travessa enlairat la vall del riu Tarn, es va desfermar la polèmica en nom d’un principi: la natura en queda afectada. Naturalment. Però ben aviat la gent va decidir que s’havia de veure aquella gran obra, i avui dia l’admiració és inevitable. Els ponts són una mena de signatures humanes sobre el paisatge. Com ho són també les pistes dels aeroports. Com els ports de mar, tan bonics, a vegades, on es concentren les barques de pesca i els esvelts velers esportius.
Tot va començar quan els pagesos van dividir els camps amb murets de pedra. I els romans van pavimentar la Via Augusta. I en els pobles s’alçaven esglésies i edificis gòtics. Avui es construeixen ponts que són esplèndides cal·ligrafies en l’aire.
