Iuri Fedossov: "¡Els cosacs gairebé no bevien!"

--Primer de tot: ¿beuen tant, els cosacs?

--¿Com diu?

--Aquí, de qui beu molt es diu que "beu com un cosac".

--Això no té cap fonament. Durant les campanyes militars, en què els cosacs sempre estaven involucrats, es declarava la llei seca. ¡Gairebé no bevien! Hi ha un lema cosac que diu: "Beu, però no perdis el sentit, la raó i el cervell". Els alcohòlics eren menyspreats.

--Un tòpic desmuntat. ¿Tampoc eren bàrbars?

--Eren guerrers. Ho duien a la sang. I van aprendre a l'imperi dels mongols tàrtars l'atac a cavall, que s'acompanyava amb crits molt forts per intimidar l'enemic. Es considerava normal obrir en canal amb el sabre l'enemic, de dalt a baix, ras.

--¿Vostè és cosac?

--El meu pare era de la stanitsa de la regió del Don. La stanitsa era un poblat rural que derivava dels destacaments formats per diverses tropes cap als segles XV i XVII.

--¿El seu pare li va ensenyar a ser un bon cosac?

--El meu avi va participar amb l'Exèrcit Blanc a la batalla a prop de Stalingrad... Ell, com altres membres de la meva família, van ser assassinats durant l'època de la revolució i la guerra civil.

--Ho sento molt.

--Els cosacs del Don i de Kuban van ser una de les forces principals de resistència contra els bolxevics durant la guerra civil russa. Així que va ser molt difícil per a la meva àvia criar tres nens durant la guerra. A la família es va silenciar la cultura cosaca per por de represàlies.

--És comprensible. ¿Es pot reconèixer un cosac a simple vista?

--Tenen els trets típics de les regions meridionals: són més morens i més baixos que els russos blancs.

--O sigui, res a veure amb el Yul Brynner de Taras Bulba

--La seva imatge i la dels cosacs que va descriure Gògol a la seva novel.la són d'una subètnia diferent.

--¿Quin és l'origen del seu poble?

--Es remunta a les tribus nòmades de la conca del Don inferior. Els segles I i III després de Crist, es van barrejar membres de les tribus de Turan dels escites (kos-saka) i els eslaus d'Azov amb alguns tanaisos del riu Don.

--Van arribar fins a la glacial Sibèria.

--Els cosacs eren lliures. Libèrrims. I els agradava explorar. No necessitaven mandats. Simplement ho feien. Així que van travessar els Urals, van derrotar els tàrtars mongols que quedaven a Sibèria i la van incorporar a Rússia. L'hi van oferir al tsar i aquest es va posar content.

--No m'estranya.

--I eren ràpids. ¿Sap quin és l'origen de la paraula bistrot, a França? Durant les guerres napoleòniques al segle XIX, els cosacs demanaven als restaurants que els servissin alguna cosa ràpida: "¡Bistro! ¡Bistro!" (bistro significa ràpid en rus). Van inventar el menjar ràpid, ha, ha.

--I les dones ¿què tal?

--Com que els homes estaven en les campanyes militars, manaven molt. Es casaven per amor i prenien les decisions per a la defensa de la stanitsa i la família.

--Eren demòcrates, doncs.

--La democràcia va aparèixer molt abans al poble cosac que en la societat russa. Les stanitses formaven part d'un okrug (regió), i aquests eren part d'un krug (cercle cosac), on es debatien totes les qüestions. Hi podien participar tots els cosacs més grans de 18 anys sense distinció de la posició social. Elegien un ataman. El poder dels cercles va ser limitat per Pere I el Gran, a qui no li agradava gens aquesta autonomia democràtica.

--Però van arribar els bolxevics.

--Després de la Revolució d'Octubre, el nou poder soviètic va tenir molta por dels cosacs perquè representaven una força militar molt organitzada.

--Alguns es van passar a les files nazis.

--Sí, però només una petita part. Quan els cosacs blancs van patir la derrota, se'n van anar de Rússia a la Xina, els Estats Units i als països ortodoxos. Els que s'hi van quedar ho van passar malament. Se'ls assassinava només per portar el vestit tradicional.

--¿Quants cosacs queden?

--No hi ha un cens. Alguns segueixen vivint a les stanitses. Però ara no hi ha necessitat de defensar els límits de Rússia.

Notícies relacionades

De Costa a Lleó XIV, més Europa

Kallifatides, Europa, ‘Paradiso’

--Podrien haver quedat al marge de Rússia. Ser independents.

--Només pretenem el renaixement de la cultura. Hi ha una dita russa que adverteix que no es pot entrar dues vegades al mateix riu. Pot ser que la cultura i les tradicions reneixin, i fins i tot hi ha temptació de reorganitzar les forces militars, però els cosacs ja no faran la guerra a cavall. Res serà el mateix.