Mala llet

Fa lustres que, amb la meva amigaYvette, mantenim una aferrissada discussió: ella, xovinista, insisteix a dir que, com totes les coses bones d'aquest món, la marca Danone és francesa; jo, patriota en les coses petites, a dir que és d'aquí. El dilluns 18 de maig, el diariLe Monde ens treia de dubtes a l'anunciar, a tota pàgina, que el senyorDaniel Carasso se n'havia anat d'aquest món, a París, als 103 anys, potser gràcies a les màgiques virtuts del iogurt.

Resulta que, a principis de segle, el seu pare,Isaac Carasso, jueu sefardita, es va interessar pels estudis del rusElie Metxnikoff sobre les virtuts d'alguns ferments lactis vinguts dels Balcans i el Pròxim Orient, que facilitaven la digestió. Com a bon jueu,Isaac tenia olfacte per als negocis i, com a sefardita, ganes de tornar al país del qual un mal dia va ser expulsat. I d'aquesta manera, el 1919 obre a Barcelona una petita fàbrica de llet agra que bateja amb el diminutiu del nom del seu fillDaniel: Danone. El producte, en pot de porcellana, s'expenia només en farmàcies i amb recepta mèdica.

Notícies relacionades

Lamine no es toca

Julio Iglesias i la distància

Deu anys més tard, el 29, any de crisi, el joveDanieldecideix volar amb les seves pròpies ales i obrir a la parisenca Porte de Clignancourt la filial francesa de l'empresa que porta el seu nom de nen. Els resultats econòmics són tan espectaculars que decideix maquillar les xifres a la baixa, per no ser més que el seu pare. Si volen saber més sobre el tema, apassionant, visitin la botiga museu Danone, a la Diagonal cantonada amb Francesc Macià.

Tot això, per explicar-los que, com sempre, tots teníem raó:Yvettela seva, jo la meva i tots dos la de tots dos.