Història d'una alienació

Els elogis procedents de diversos àmbits que s'han dedicat aCorín Telladoarran de la seva recent mort m'han sumit en la perplexitat i, no ho nego, m'han provocat bastanta irritació. Per a qui, igual que jo, va guanyar unes quantes pessetes de jove --gairebé d'adolescent, ja que vaig publicar el meu primer conte als 18 anys-- escrivint a preufet contes i novel.les rosa --també vaig ser capaç de fabular algunes històries de l'Oest i d'Hazañas bélicas--, que em pagaven a tant la pàgina o l'obra, sota diversos i oblidats pseudònims, resulta ridícul que aquesta tasca sigui qualificada de literatura. Només la dada queCorínescrivia dues novel.les a la setmana --encara que no tinguessin més de 100 pàgines-- descriu definitivament en què consistia aquella feina: anar enllaçant paraules a corre-cuita per explicar una història elemental sobre els amors d'una noia bonica, jove i pura, i un galant gran i més alt que ella, guapo, elegant i ric, amb un final que inevitablement acabava en casament.

BALZAC va estar dedicat a aquesta mateixa feina en els seus anys de joventut i la recordava amb autèntica pena, com tants altres escriptors que van omplir els quioscos de produccions perfectament oblidables, forçats per la pobresa i l'avarícia de les editorials, incapaços de reconèixer-los el talent del qual anys més tard van donar bona mostra. Aquestes produccions ens van permetre, a tots els que sobrevivíem amb l'ofici de mal escriptor, menjar, i a mi, mantenir també els meus fills, encara que fos precàriament, durant els anys de plom de la dictadura; però quan, ja amb un enorme esforç, vam poder obrir el setge de ferro que ens separava de les editorials que publicaven literatura, no les hauríem exhibit mai com nostres. Per descomptat, al meu currículum no hi compten.

Alguna excepció, comVíctor Moraamb el seu Zorro i el seu Capitán Trueno, ha estat posada com a model d'una manera de difondre subliminalment la ideologia d'esquerres que professava, però tot aquest estratagema podia ser utilitzat en els tebeos per a nens i nois, en els quals s'havien d'exalçar els valors de la fraternitat, la defensa dels febles, el valor, l'entrega a una causa èpica. Els homes havien de ser herois segons els principis de la Falange Española, però les dones, no. Les dones esperaven a casa que tornessin els herois de les seves gestes. Elles havien de ser el repòs del guerrer. Prou que m'hauria agradat a mi transmetre una miqueta d'ideologia feminista a través de les novel.les rosa que elaborava un mes rere l'altre, però precisament els editors d'aquesta classe de producte prohibien qualsevol relat no ja progressista, sinó mínimament sensat. Les dones, sota aquella infame dictadura, estaven destinades a la reproducció i el manteniment de la família sota la indiscutible autoritat del marit, després de la del pare, i el seu paper de submissió als homes --també el fill mascle gran hi tenia prioritat-- l'havien de complir amb dolçor i alegria. Qualsevol altre model femení era immediatament censurat pel director literari amb la severa admonició de no encarregar-te més llibres. Aquest model de dona va ser el que va defensarCorín Telladodurant 40 anys.

Per la seva capacitat de treball, de sobres demostrada, se li va concedir el títol de filla predilecta d'Oviedo i alguna prebenda més. ¿I què és el que van premiar: que amb la seva obstinada prolixitat guanyés una bonica fortuna inundant el mercat de parla espanyola amb novel.les menyspreables que van contribuir a alienar més les pobres dones a les quals anaven destinades? ¿Quins mèrits ciutadans o de valor solidari tenia la senyoraTellado? ¿O és que els diners ho justifiquen tot? Amb les seves històries d'un amor, sempre heterosexual i sempre irreal i indesitjable, va recolzar la ideologia oficial del règim franquista que amb tanta eficàcia havia imposat la Sección Femenina de Falange a través dePilar Primo de Rivera,defensant el model de dona sotmesa als dictats masculins, conquistada, a vegades gairebémanu militari, per l'arquetip de galant feixista, i que es realitza plenament servint el marit, parint fills i cuidant la família, i que mai alimentava la nefasta fantasia d'exercir alguna professió reservada únicament als mascles.

PERÒ NI tan sols per la seva coherència a l'hora de defensar els seus ideals pot ser admirada la senyoraTellado,perquè quan, un cop acabada la dictadura, les exi- gències feministes van desprestigiar aquest tipus de dona, la seva producció va canviar i, seguint la moda del moment, les escenes eròtiques van inundar les seves pàgines i els divorcis i els adulteris es van fer habituals. Per descomptat, amb la mateixa menyspreable escriptura, i tampoc van entrar a les seves obres models de dones i homes entregats a altres causes que les de satisfer els seus desitjos amorosos i sexuals.

Notícies relacionades

Investigar sense apriorismes

Reconciliats amb el Barça, amb l’equip

Ja sabem que tots els països tenen aquesta línia de publicacions, destinada, fonamentalment i desgraciadament, a les dones, però es mantenen al lloc que els correspon: al costat de les revistes del cor i de societat, i no se'ls concedeix més interès que als fascicles de costura. ¿Com es pot elevar al podi de la literaturaCorín Tellado? ¿O és la involució que està vivint el feminisme la que pretén prestigiar novament els models de dona de les seves obres?

*Advocada