Gustau Nerín: "A Guinea et poden donar llebre per gat"

--¿Fa molt que no menja carn de ministre?

-- Aquest cap de setmana m'invitaven a menjar-ne, però no m'han donat el visat per a Guinea. Llàstima.

--Allà anomenen ministre

-- El problema a Guinea és que et donin llebre per gat. Prefereixen menjar gat, una carn tendra i gustosa.

--¿En mengen sovint?

--Quan hi ha gat és una festa. El cuinen els homes, i les dones no en solen menjar. En general, els carnívors només són els homes.

--Tot un contrast gastronòmic.

--El menjar local ve de la subsistència i, per tant, aprofiten tot el que hi ha al bosc. Jo he menjat tucà, cocodril, serp, lleopard, mico...

--Vaig tastar mico i no em va agradar gens.

--Algun desprèn una olor molt forta. No és la carn que més m'agrada.

--¿Quina prefereix?

--La de rèptil: cocodril, serp... La de lleopard és de les millors carns que he menjat.

--¿No li fan fàstic alguns plats?

--El mico o el pangolí no són tan bons, i el cocodril, com que no li treuen la pell, té una aparença dura, amb l'urpa al plat. Però té bon gust. A més, menjar és part de la vida social. Si no menges, et perds la convivència.

--¿Hi ha molta superstició?

--La gent del clan té, en general, un animal totèmic, que no es pot menjar. A tot Guinea no mengen la grua, perquè arriba per Nadal. Pensen que porta el nen Jesús i que menjar-la seria un sacrilegi.

--¿I de beure?

--Hi ha el vi de palma, més refinat, però el que es consumeix més és el de canya, la malamba, de mala qualitat. També tenen imitacions barates, com l'Anís del Gnom, el conyacLes ceibes... i molt de vi en tetrabric.

--¿Com va començar la seva relació amb Guinea?

--M'interessava la història de l'Àfrica i vaig anar a Guinea el 1990. Vaig seguir anant-hi.

-- La primera vegada el va impactar.

-- Per més que hagis llegit, el que hi trobes supera molt el que esperes. El 1990, Guinea era l'últim racó del món.

--¿Per què li interessa tant?

--Per la gent. També com a historiador. És dels països on menys investigació s'ha fet.

--Vostè va relatar a Un guàrdia civil a la selva

--El colonialisme espanyol va actuar com tots, amb l'agreujant que no tenia recursos i això el va fer usar la força bruta. Ayala era un paio brutal que el 1922 va arrasar tots els membres d'un clan perquè s'havien resistit als espanyols.

-- Sent colònia espanyola fins al 1968, és curiós que Guinea no tingui el seu El Cor de les tenebres

--Guinea era molt marginal per a Espanya. Anglesos i portuguesos van tenir una relació més estreta amb les colònies i això va donar bones novel.les. La literatura espanyola sobre l'Àfrica a penes se centra en Guinea.

--¿Com era un dia a Bata, quan hi treballava de professor?

--Comences molt d'hora. Ara hi ha llum elèctrica, però abans havies d'anar amb llum de petroli i et dutxaves amb una galleda, ja que no hi havia aigua corrent. A les set del matí, tots es mouen.

-- La vida al carrer.

--Quan et lleves, no saps mai què passarà. Per exemple, una de les millors festes a què vaig assistir va ser per l'aniversari de l'ordenació d'un capellà. Vam pujar 140 a la caixa d'un camió i vam anar a més de cent quilòmetres. La festa va durar tres dies. No hauria dit mai que de l'ordenació d'un sacerdot en pogués sortir una festa així.

--¿Què és el que més li crida l'atenció del dia a dia?

--El nivell de solidaritat de les xarxes socials. Et solucionen mil problemes. Aquí no hi ha res semblant.

--¿Ha canviat molt Guinea des de la primera vegada?

--Moltíssim. Ara Malabo, gràcies al petroli, és una ciutat cosmopolita. Hi ha diners, hotels de luxe i molts immigrants de tot el món. No obstant, el repartiment de la riquesa segueix sent ínfim.

--¿I la relació amb l'exterior?

--Ara hi ha 25 vols regulars a la setmana. Abans només n'hi havia un.

--Però hi ha poc turisme.

--No els interessa. Els costa concedir visats.

Notícies relacionades

Comissió al crèdit de Sánchez

¿Bicicletes estàtiques?

--¿Hi ha corrupció?

--A un nivell increïble. Circulen molts diners, però hi ha una absoluta falta de transparència. La corrupció resulta afavorida per l'absència d'institucions representatives que controlin el poder.