Cartes dels lectors (I)

La mobilitat laboral, un tret d'incompetència

Antonio Cánaves Martín.

Palma de Mallorca

Allò que fa eficient una feina és que sigui realitzada en el menor espai de temps, amb la màxima seguretat i la més alta qualitat. El progrés de la tècnica ho evidencia: el comandament a distància de la tele pot ser un exemple d'eficiència en estalvi d'esforç, ja que si no existís encara estaríem amb l'empipador exercici d'haver d'aixecar-nos del sofà constantment. La mobilitat laboral és l'antítesi de l'eficiència, ja que significa acceptar que un candidat a un lloc de treball hagi de recórrer distàncies cada vegada més llargues per fer una feina que poden portar a terme uns altres candidats del mateix ofici de les zones pròximes. Es dóna el cas que una ingent marea de treballadors del mateix gremi s'han de desplaçar del seu barri cap a uns altres, o cap a altres ciutats o pobles d'altres províncies o països, mentre que uns altres realitzen els recorreguts a la inversa. Així, a l'horari de la jornada laboral s'hi han d'afegir diverses hores de trajecte no remunerat.

El Ministeri de Treball hauria de facilitar els cursos i tenir la formació adequada per buscar l'eficiència de la mobilitat laboral, i l'Estat s'hauria de fer càrrec dels costos de la gasolina, el desgast del vehicle, el temps invertit en els trajectes, la minva en la conciliació de la vida familiar i les despeses i molèsties que provoca una mudança. Tanta mobilitat --i al damunt, mal compensada-- és com si un pintor, en lloc d'acostar el cubell de pintura a la zona on l'aplica anés d'un extrem a l'altre de la façana per sucar la brotxa a la galleda. La mobilitat laboral és un cas flagrant d'incompetència per part de l'Administració.

DOCTRINA PAPAL DAVANT LA SIDA

Castedat pròpia

Josep M. Taló

Terrassa

Permetin-me ser una mica demagò- gic per estar a l'altura de l'actualitat. Si amb 10 euros es pot salvar la vida d'un nen etíop (com es diu a l'última pàgina d'EL PERIÓDICO del 17 de març), amb el premi milionari que han cobrat els executius que van causar pèrdues de milers de milions d'euros, ¿es podria salvar la vida de tots els nens etíops desnodrits? Mentrestant, la jerarquia catòlica predica i recomana la castedat a l'Àfrica, un continent devastat per la sida. ¿No seria millor que la reivindiqués primer per als seus propis sacerdots, que han protagonitzat centenars de casos d'abusos per pederàstia a tot el món?

L'ús del preservatiu

Miquel Mundet Riera

Barcelona

Dec ser molt estrany, però quan el Papa critica els preservatius entenc que no m'està dient que si sóc infidel a la meva dona, no faci servir el condó. El que m'està dient és que sigui fidel a la meva dona. Les mesures més eficaces per combatre la sida són els canvis de comportament sexual: abstinència i fidelitat. La promoció del condó només funciona en col.lectius concrets, com el de les prostitutes.

A l'Àfrica, les relacions sexuals fora del matrimoni són més habituals i més duradores. La campanya per l'ús del preservatiu provocarà que es faci servir algunes vegades, no sempre, i que hi hagi un risc induït per la falsa sensació de seguretat, cosa que fa que es multipliquin les relacions de risc.

CRÍTICA D'INFRAESTRUCTURES

Obres mal fetes

José Manuel Campesino Luis

Molins de Rei

Vull expressar la meva queixa per les obres públiques que darrerament s'han fet a Molins de Rei; en concret, a l'apartat que fa referència a la qualitat en l'acabament. Per exemple, la impermeabilització de les places del barri del Canal i les obres del carrer de Rafael Casanova. Al meu parer, no es va fer un seguiment o control d'aquests treballs, i per això mateix es van haver de repetir a causa de la mala qualitat del material utilitzat.

LA IL.LUMINACIÓ DE BARCELONA

Volem llum

Rafel Oriol Radigales

Barcelona

Que Barcelona és una ciutat mal il.luminada no és cap notícia, però si l'escassa llum que té s'encén tard, el problema és doble. Això és el que passa al carrer d'Aragó, entre Lepant i Sardenya; al carrer de Marina, entre Aragó i València, i a les places de la Hispanitat i Pablo Neruda, on els fanals no s'encenen fins a les 19.30 hores. En aquestes places hi ha pista de patinatge i parcs infantils que no es poden utilitzar per falta de llum.

RÈPLICA MUNICIPAL

Vestimenta de taxista

Francesc Narváez

President de l'Institut Metropolità del Taxi (IMT).

Barcelona

Vull mostrar la meva disconformitat amb el contingut de la informació tituladaEl taxi exigirà vestir bé als aspirants a conductor, publicada ahir. Quan es fa referència a la impossibilitat d'accedir als exàmens amb vestimenta inadequada, s'afirma: "Curiosament, l'IMT no aplica l'obligatorietat de vestimenta apropiada en el treball als taxistes que ja han obtingut la llicència i exerceixen la professió". Aquestes paraules no s'han contrastat amb la normativa legal que regula la professió del taxi respecte de les condicions de la prestació del servei. Tota persona que treballa al sector l'ha de conèixer, i qui vulgui ingressar-hi també l'ha de tenir present.

La norma s'especifica a l'article 42.2 del Reglament Metropolità del Taxi: "La indumentària dels conductors serà adequada a les normes socials i ... estarà sense taques ni males olors. Està prohibit ... prestar el servei amb samarreta o pantalons esportius curts, o amb calçat que pugui suposar un problema per a la seguretat viària". L'IMT regula un transport privat d'interès públic i té tot el dret de demanar educació i urbanitat a les persones que vulguin accedir a aquesta activitat.

TRANSPORT FERROVIARI

La calor de Renfe

Ramon Marí Mayans

Vilassar de Mar

Vilassar de Mar, set del matí. L'andana està plena. Arriba el tren. Renfe ens torna a obsequiar amb un tren d'una sola unitat; és encomiable l'esforç d'aquesta companyia per impulsar les relacions humanes. En la societat actual, on les relacions cada vegada són més fredes i distants, Renfe contribueix, amb aquest tipus de trens, a fer-les càlides i estretes. A més, obté un considerable estalvi en calefacció. Per completar el servei, proposo que es reparteixi una llauna de sardines a cada viatger.

UN ARTICLE DE LOQUILLO

Pianista oblidat

Emilio 'Speed' Díaz

Tiana

Notícies relacionades

Comissió al crèdit de Sánchez

¿Bicicletes estàtiques?

A

la columna del 16 de marçCarlos Segarra i Los Rebeldes, escrita per Loquillo, l'autor al.ludeix a la fundació del grup el 1979 i cita tres dels seus membres originals, però s'oblida d'un quart component que, a més de pianista del grup, va ser el seu mànager i productor fins al 1982. Era jo. A part de gravar amb Los Rebeldes el primer disc de rockabilly en castellà, vaig col.laborar en el primer disc de Loquillo. Ara segueixo actuant en ocasions especials amb els Rebeldes originals. Agrairia a Loquillo més veracitat en els seus articles i que recordés els que el van ajudar en els seus inicis.