Set x set
¿Qui va disfressat?
L'increment de disfresses casolanes i reciclades ha estat notable aquest any, encara que es nota que estem poc avesats a fer-nos-les nosaltres per la general pobresa d'imaginació i habilitat quan els recursos són escassos. O és això o és que els ànims no donaven per a més gresca i xerinola.
En tot cas, a mi m'ha provocat un atac d'angoixa existencial i un retorn a la crisi identitària la disfressa triada per un noi a l'andana de Passeig de Gràcia dissabte a la tarda. El fet que pogués acabar d'esbrinar si era o no una simulació la vestimenta que portava ja va ser un greu problema. El noi en qüestió portava una gel.laba de les que havia portat tota la vida el meu avi. Vaig trigar força estona a saber si és que anava vestit així o és que ho feia veure. El temps que va passar fins que li vaig descobrir una motxilla d'excursionista que em desfeia l'embolic va ser especialment dur: vaig començar a preguntar-me si no era que tots els homes i dones vestits de la forma tradicional marroquina no eren en realitat persones disfressades durant tot l'any. ¿El meu propi avi ens havia amagat la seva aparença autèntica tota la vida? ¿I si tots anem disfressats d'alguna cosa? ¿De què vaig disfressada jo? ¿Quina era la roba normal del meu avi si ara resulta que la seva la fan servir per carnaval? ¿En altres països es disfressen de nosaltres?
I la culpa de tot això és la crisi: ¿què, si no, hauria empès el noi a trucar a la porta del veí per demanar-li el vestit? I no es pensin que és una situació que només m'imagini: encara recordo estorada l'any que se'ns va plantar un conegut de barri al replà demanant-nos roba per disfressar-se de moro.
