La banca islàmica

En el seu últimbest-seller, La economía canalla, Loretta Napoleoniaugura que, en el món postglobal en el qual ja estem entrant, les finances islàmiques seran la base del nou estàndard monetari i potser no tardarà gaire a imposar-se el dinar-or. Lesfinances islàmiques,obanca islàmica,estan basades en una sèrie de principis morals derivats d'aquesta religió, i, molt especialment, el precepte que els diners no s'han d'utilitzar mai per a propòsits especulatius.

La banca islàmica va tenir un naixement molt lent, entre els anys 50 i 70 del segle passat, però les grans crisis del capitalisme la van impulsar amb força. Primer van ser les petrolíferes, dels anys 1973 i 1979. Però, sobretot, els cracs financers del Sud-est asiàtic del 1997, causats pels atacs especulatius en el marc de la globalització acabada d'estrenar, van vestir de llarg la banca islàmica. Especialment quan va contribuir a la ràpida recuperació de l'economia de Malàisia, actualment un dels països del món on està més fermament i extensament implantada.

CAL

ESPERARque l'actual paràlisi financera a escala mundial, derivada precisament d'una onada prèvia d'especulació desenfrenada i descontrolada, suposarà una empenta decisiva a la banca islàmica. De fet, alguns dels fons d'inversió en països musulmans sembla que s'estan convertint en refugis més o menys segurs per als escaldats capitals occidentals. SegonsNapoleoni,d'aquí a poc temps les finances islàmiques controlaran el 4% de l'economia mundial, que aviat s'és dit. I els principals bancs comercials d'Occident ja fa temps que treballen amb aquesta modalitat financera, tant als països musulmans com a les principals places europees, i, sobretot, a Londres, ciutat on té la seu el Banc Islàmic Britànic.Napoleoniconclou que les finances islàmiques són "innovadores, flexibles i potencialment molt lucratives".

Però hi ha més coses encara: la banca islàmica treballa sobre el concepte del "risc compartit" entre el prestamista i el prestatari. Hi ha, per tant, un component social que fa de les finances islàmiques un concepte oposat al de les finances occidentals, que estan basades en l'interès individual, la maximització de beneficis i la transferència de riscos.

INTOXICATSper la propaganda de guerra de l'era Bush, la majoria del públic rebutja per sistema qualsevol concepte cultural musulmà com a retrògrad, aliè a la possibilitat que en territori de l'islam pugui triomfar la modernitat. Però, en canvi, hi ha Indonèsia, hi ha Dubai. També s'ignora el potencial innovador, i tenim la cèlebre "revolució dels microcrèdits", concepte impulsat perMuhammad Iunusdes de Bangla Desh: economista i país musulmà, tots dos. I, per cert, una iniciativa que basa el seu èxit en la concessió de petits crèdits a la dona, com a cap eficaç de la microeconomia familiar.

Tot això ve a tomb del monumental enfrontament entre finances, economia real i societat que vivim aquests dies a escala mundial. De moment, els bancs confien que podran capejar el temporal gestionant el crèdit, però, si la crisi continua, es paralitza l'activitat empresarial i creix la desocupació, tant l'estalvi com la inversió cauran també, i llavors passaran factura al seu torn al sector bancari. És possible que llavors vegem alguns enfonsaments espectaculars o, en països com el nostre, l'abordatge delsnacionalsper part de grans entitats estrangeres.

De moment, tot es basa a esperar estoicament. La globalització resultava molt addictiva per al consumidor, i, en aquesta, la fe en la tecnologia equivalia al dogma materialista històric en el marxisme clàssic: portaria la humanitat "inexorablement cap endavant". Aquesta il.lusió, que podia quedar com un somni individual enmig de l'optimista magma global, proveïa d'esperança inesgotable en el futur. Això ajuda a entendre el conformisme expectant i l'escassa mobilització social que està generant aquesta crisi: milions de persones a tot el món desitgen creure que la situació que estem vivint és temporal, que no es tracta sinó d'una versió ampliada de les bombolles especulatives prèvies, una correcció per sanejar el mercat. Però la veritat és que serà difícil que torni a funcionar el mateix que teníem, de la mateixa manera i sota els mateixos pressupostos. La fallada és sistèmica, no pas conjuntural.

ELS

DIRECTIUSi responsables d'abans desitgen continuar on eren i tenen el màxim interès a fer-nos creure que poden arreglar les coses. Però ells mateixos són el problema i per aquesta raó no hi poden trobar la solució. La conclusió és ben senzilla: la banca islàmica no és l'alternativa global a tots els enormes problemes que implica la crisi de les finances occidentals, ni tampoc ho són l'economia xinesa o el mercat indi. Però sí que ha arribat el moment de comptar realment amb aquests nous actors (més enllà de posicions de simple simpatia), molts dels quals són desconeguts o bé són tractats amb condescendència i fins i tot amb menyspreu des d'Occident, i fugir de

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

vells prejudicis i passades grandiloqüències.

* Professor d'Història Contemporània d'Europa Oriental i Turquia de la Universitat Autònoma de Barcelona.