Gisela Pulido: "L'escola és l'únic que em manté a prop de la meva generació"

--Perquè es faci càrrec del tipus d'entrevista: campiona del món més jove de la història, rècord Guinness en precocitat, cinc títols consecutius, escola pròpia de kitesurf (Gisela Pulido Pro Center), estel exclusiu per a vostè, taula amb el seu nom, patrocinadors personals (Movistar i Red Bull), protagonista del film kitesurfPerfect Moment,

--Bé, vist així, tot és molt bonic, sí, però darrere d'aquests èxits hi ha, cregui'm, molt de sacrifici, moltes hores d'entrenament, molta soledat, molts viatges i una vida allunyada de moltes coses. Per exemple, una vida amb el meu pare, Juanma, però sense la meva mare, Montserrat.

--No, no, és evident que no tot és bufar i fer ampolles, i menys tractant-se d'una nena. Perquè ¿vostè encara se sent una nena?

--Tot això et fa créixer més ràpid del normal, però és veritat que el fet que el papa i jo decidíssim, per la meva afició i passió gairebé professional alkitesurf, traslladar-nos a viure a Tarifa i la mama es quedés a Premià de Mar per la seva feina ha sigut molt dur d'assumir. La mama és un sol, i que jo tingui el millor pare de la terra, que, a més, és el meu entrenador, no significa que porti bé aquesta llunyania.

--Ja veig que vostè és una d'aquelles noies que té un pare multiusos.

--Doncs, sí... ¡ha aconseguit bingo! O jo. És dur viure lluny de la mama, trobo molt a faltar la seva presència, però el papa se les apanya de cine. Compleix meravellosament amb tots els seus papers. És un gran pare, excel.lent entrenador --i això que, al principi, es negava que l'imités amb elkitesurfperquè ho considerava molt perillós--, és una gran mainadera, es defensa a la cuina i renta i planxa la roba a la perfecció. Fa tot el que faria una mare. I bé.

--O sigui, que això de fer de saltimbanqui sobre l'aigua impulsada per un estel és perillós.

--Abans molt més que ara. Vaig començar amb 8 anys i, és clar, era una ploma i el papa tenia por que em fes mal. La gent creu que, com que t'estavelles a l'aigua, no et fas mal. I, si aterres després d'una tombarella altíssima i perds el control de l'estel, quan xoques a l'aigua és com si xoquessis contra terra. La sort és que ara els estels tenen una corda al centre que es pot utilitzar de fre de mà: l'acciones quan veus perill i l'estel es queda sense aire.

--¿Qui inventa les piruetes?

--Ja estan totes inventades per altres esports de risc. Nosaltres només les copiem, els donem un toc personal i les escenifiquem a la nostra manera. Abans eren sempre els nois els que les implantaven al circuit, però les noies cada vegada ens hi atrevim més i comencem a prendre'ls protagonisme a ells.

--Vostè va prendre el rècord Guinness de precocitat a un noi, ¿oi?

--Fins que vaig conquistar el primer títol mundial, als 10 anys, el campió esportiu més jove de la història era Roby Naish, un alemany que viu a Hawaii, que va guanyar el ceptre mundial dewindsurfingamb 13 anys.

--Mèxic, Veneçuela, el Canadà, Austràlia, el Brasil, Xile, la República Dominicana... No para de fer voltes.

--Si aconsegueixes entrar al circuit de la PKRA (Professional Kiteboard Roders Association), que és com la F-1 delkitesurf, estàs obligada a participar en 10 grans premis, així que, sí, viatjo molt, però no com voldria.

--Sospito que encara és difícil viure d'això, guanyar diners amb això.

--Els premis només cobreixen les nostres despeses, el bitllet, l'hotel i el menjar meu i del papa, encara que compto amb els meus patrocinadors personals (Movistar i Red Bull) i puc estalviar una miqueta. Però no em referia només als diners, això no és tan important, de moment. Em referia que jo arribo amb el temps just a cada competició, mentre que les meves rivals hi arriben amb una setmana d'antelació i coneixen millor el mar i el vent de la zona, ja que han tingut temps d'entrenar-s'hi, i jo, no.

--¿Per què no hi va abans, com elles?

--Prefereixo ser a l'escola i no perdre classes. Pels meus pares i per mi, el col.le és sagrat. No vull perdre la infància. El meu amic Aaron Had-

low, el campió masculí, va cursar els estudis per internet i ha perdut la infància. És també pentacampió, però no té amics de la seva edat. Jo també em relaciono amb gent gran, però, quan puc, torno a l'escola per estar amb la gent de la meva edat. Ho recomanen els psicòlegs. El col.le és l'únic que em manté a prop de la meva generació.

Notícies relacionades

Pitjor és matar

‘European Bridges’

--Havent començat tan jove, de nena, ¿no li fa por cansar-se'n abans?

--De moment, m'ho passo tan bé que intento disfrutar al màxim possible. Crec que encara tinc corda per a estona. Almenys, fins als 22 o així. Però segur que un dia arribarà algú que em guanyarà. No sé si tan jove com jo, però em guanyarà, segur. És llei de vida. És així.