David Fernández de Castro: "M'agrada ser l'antiheroi del viatge"

--¿Ha somiat molt amb Borrow?

--La meva obsessió és tardana. El seu llibre de viatges,La Biblia en España(1843), és a totes les biblioteques de progres i intel.lectuals. A casa meva hi era, i m'intrigava el títol, poc atractiu i una mica misteriós. Sempre volia llegir-lo i al final ho vaig fer a Madrid, al trobar-lo de saldo en una llibreria.

--Eren els temps de la discussió sobre l'Estatut.

--Vaig al.lucinar quan vaig llegir el llibre de Borrow. És absolutament fresc. Jo llavors estava vivint a Madrid, tot i que normalment visc a Barcelona, i vaig veure que la divisió entre carlistes i isabelins segueix més o menys igual. A mi no m'agraden els llibres dels viatgers romàntics, però trobo que el llibre de Borrow és molt modern.

--¿El prefereix a Richard Ford, un altre viatger del XIX, autor de Manual para viajeros en casa

--Ford és molt erudit, però em resulta antipàtic. George Borrow, en canvi, em sembla entranyable.

--¿Quin va ser el següent pas després de llegir-lo?

--Vaig entrar en contacte amb elsborrovians. Jo sóc molt anglòfil.

--Potser perquè va néixer a Londres.

--Bé, vaig néixer allà perquè el meu pare llavors era corresponsal de premsa, però no vaig viure gaire temps a Anglaterra. Borrow és un escriptor menor, però té un club de fans a la Gran Bretanya que publica un butlletí dues vegades a l'any. Una cosa molt anglesa.

--¿El van ajudar els borrovians

--Els vaig enviar un correu electrònic i es van posar a la meva disposició. De seguida em vaig adonar que d'allà en podia sortir un llibre. Vaig visitar algunsborroviansen diferents llocs d'Espanya i em van ajudar molt. Són gent molt generosa.

--¿Quin era el seu model per escriure el llibre?

--M'agrada moltDesde el Monte Santo, un llibre de William Dalrymple que narra un viatge per Israel, Egipte, Líbia, Turquia... Volia escriure un llibre de viatges en aquesta línia.

--En el seu llibre, hi ha curiosos paral.lelismes històrics.

--Vaig començar a escriure'l quan hi havia la crispació per l'Estatut. És un llibre molt visceral. Borrow no va trepitjar mai Catalunya, ja que ell venia bíblies a la part oest d'Espanya, però parla malament dels catalans, potser perquè va coincidir amb un que no li devia caure gens bé.

--¿Es conserva encara la memòria de Borrow a Espanya?

--A Bembibre, a Lleó, vaig trobar el carrer de Borrow, que és l'únic dedicat a l'escriptor a Espanya. I a Andalusia vaig conèixer un pastor protestant que parlava de Don Jorgito el Inglés, com si fes tan sols quatre dies que fos mort.

--A Borrow el prenien per espia, ¿oi?

--El van voler afusellar a Finisterre i també el van empresonar a Madrid i Sevilla. Hem de pensar que un venedor de bíblies protestants devia ser molt sospitós a l'Espanya del segle XIX. Quan va publicar el seu llibre, no obstant, va ser un èxit a la Gran Bretanya, i autors com Virginia Woolf l'han reivindicat. A Espanya, Luis Goytisolo i Manuel Rivas han escrit sobre ell.

--¿Com es va plantejar resseguir el seu camí?

--Borrow va estar viatjant per Espanya durant quatre anys. El que jo vaig fer és anar a aquells llocs que descriu prou per poder comparar-los amb l'actualitat. Galícia, Extremadura, Castella, Andalusia...

--¿Què pretenia?

--En realitat, el que volia era fer un retrat d'Espanya sense caure en el tòpic. Borrow és una bona excusa per fer-ho. Gràcies a ell vaig retrobar els gitanos a Extremadura, els llops a Lleó...

--I no li va importar haver de viatjar en transport públic.

--M'agrada desmitificar, jugar a ser l'antiheroi del viatge. Per una altra part, no tinc carnet de conduir i m'agrada viatjar en autobús, on sempre se solen donar situacions realment curioses, divertides.

--Cita moltes vegades Kapuscinski en el llibre.

--Kapuscinski és déu.Ebenem sembla un llibre increïble, iConverses amb Heròdot,també. M'agrada com et demostra que un detall ben observat pot donar més informació sobre un país que no pas qualsevol xifra o estadística.

Notícies relacionades

Optimisme moderat

Liceu Mar, una oportunitat per a Barcelona

--¿Quins altres autors de viatges li agraden?

--El Danubi, de Claudio Magris, és un gran llibre. I tambéEl tiempo de los regalos, de Patrick Leigh Fermor. Vaig viatjar a Grècia, a la península de Mani, per veure on havia viscut. A prop hi ha les cendres de Bruce Chatwin, un altre autor destacable.