Petit observatori
'Ez dok Amairu', no hi ha 13
Amb poques hores de diferència han mort dos cantants populars en els seus àmbits.Joan Baptista HumetiMikel Laboa.Els diaris d'aquí ja han parlat força del cantant valencià, renascut a Terrassa, que va trobar un decidit suport enLluís Llach,que li va proporcionar un lloc en els seus recitals. Així,Humetes va trobar que molta gent podia escoltar les seves cançons abans que enLlachsortís a l'escenari. Va aprofitar aquesta oportunitat i va compondre cançons d'èxit.
Per a la majoria de catalans interessats per la cançó,Mikel Laboaera un nom poc conegut. Jo el vaig veure i vaig parlar-hi en aquells moments en què la nova cançó estava creixent. Ell, juntament amb un noi,Lertxundi,i una noia,Iriondo--si no m'equivoco-- es van presentar un dia a La Cova del Drac per explicar-me que havia nascut la nova cançó basca, però que tenien un problema no resolt. Els faltava un nom que els integrés. A Catalunya havíem trobat Els Setze Jutges, i buscaven una denominació col.lectiva per a tots ells.
Havien pensat tres noms. I m'ho volien consultar. No recordo, ara, els dos noms que van quedar descartats, però el tercer em va semblar esplèndid: Ez dok Amairu. Traduït:no hi ha tretzeoel tretze no existeix. Em van veure tan entusiasmat que hi van estar d'acord.
No hi ha tretze, és a dir, la negació de la mala sort, la no acceptació passiva de les circumstàncies adverses. Una afirmació rotunda de voluntat. En un temps en què la llengua i la cultura basca estaven reprimides pel franquisme,Lertxundi,que tenia una veu magnífica, cantava la histò- ria d'un nen que veia una flor entre els esbarzers, i la flor li deia (tradueixo): "Allibera'm dels esbarzers, perquè he nascut per ser lliure".
Laboava ser el pare dels Ez dok Amairu. Era metge i va exercir durant molts anys. Era un home sòlid i discret, i encara que com a compositor partís d'una base de cançó popular, es va aventurar a fer una obra de creació molt lliure. No era convencional ni mediàtic. No en tenia la figura ni en tenia la veu. Volia ser un home lliure i un compositor lliure. Un dels discos que li va censurar el franquisme va ser votat, uns anys després, com el millor disc en basc de sempre. Fa dos anys encara va cantar... ¡i en la primera part d'un concert deBob Dylan,que no és poca cosa!
Passem una temporada d'apatia, d'una certa frustració. Potser s'hauria alçat la bandera del "No hi ha tretze". Contra la mala sort, l'arma és la voluntat.
