Abraham B. Yehoshua: "Obama ha de dialogar amb Teheran"

--¿El complau la victòria de Barack Obama?

--¡Vaig plorar autèntiques llàgrimes durant el discurs de Chicago! Un discurs ple d'emoció i de contingut. ¡Un home magnífic, Obama!

--Sorprèn tanta emoció en un home dur com vostè.

--Em dolia veure aquesta Amèrica del Nord global, cínica, ultraliberal i maliciosa. Crec en una societat en què la feina compti més que el capital. No pot ser que el director del banc guanyi 50 vegades més que el treballador. Obama representa l'oposat a tot això. La crisi l'ha ajudat.

--¿Israel comparteix el seu entusiasme?

--Alguns preferien un McCain que donés suport incondicionalment a Israel. Però jo espero un Obama que entri seriosament en els afers de pau i digui categòricament: "Parin la construcció d'assentaments als territoris ocupats".

--Creixerà la tensió entre Teheran i Tel Aviv, ja diuen a Washington.

--Les relacions entre els EUA i l'Iran s'havien podrit completament. Obama ha de començar a dialogar amb Teheran per rebaixar la tensió. I és important que esbrini si l'Iran intervindrà en els assumptes palestins.

--Si retira les tropes de l'Iraq, el seu país tindrà un problema.

--Els tindria tota la regió. Obama es va comprometre a retirar les tropes en 16 mesos i això és molt difícil. Impossible, diria. Al darrere no hi ha un Estat preparat per organitzar-se. Regnaria el caos. Veig més fàcil dialogar amb l'Iran, treballar a l'Afganistan, vèncer en la guerra contra Al-Qaida. Encara que, potser, la retirada es podria pactar amb la Lliga Àrab, perquè s'encarregui de calmar les coses entre xiïtes i sunnites.

--El cap del Gabinet d'Obama serà Rahm Emanuel, un jueu.

--Tinc entès que va ser assessor de Clinton.

--Sí. El nombre de jueus a la Casa Blanca batrà rècords.

--Però ¿quins jueus són aquests? Si, com m'han informat, són partidaris de Pau Ara, oposats a aquestlobbyque recolza incondicionalment Israel decideixi el que decideixi, fantàstic.

--¿Li han explicat res més?

--Que alguns d'ells són jueus rics de Chicago, descendents de socialistes de l'Europa de l'Est, que han donat suport a Obama des del començament. Són gent amb idees, amb compromís. Però jo seré feliç si pensen en els interessos nord-americans, perquè aquest és el seu deure.

--Una ajuda no ve mai malament.

--Miri, avui el 70% dels israelians estan d'acord amb l'existència d'un Estat palestí. I els dirigents palestins admeten que la intifada va ser un error gravíssim. El problema és que, encara que les dues parts saben quina és la solució, són febles per dur-la a terme.

--¿Febles, diu?

--Israel té por dels colons. Fer sortir de Cisjordània els 150.000 colons podria portar el país a una guerra civil. Els palestins han de tenir les fronteres del 1967. I no els podem prendre ni un sol centímetre més de terra. En tot cas, si els colons se'n van de Cisjordània, els assentaments de Gush Etzion i Ma'aleh Adumim es podrien annexionar a Jerusalem a canvi de petites cessions de territori.

--Una obra d'enginyeria.

--Els colons també es podrien quedar com una minoria jueva a l'Estat palestí, de la mateixa manera que nos- altres tenim una minoria àrab del 20% a Israel. Els palestins seran savis si absorbeixen els colons. I si a l'Estat palestí es paguessin menys impostos, més d'un preferiria residir-hi.

--¿Creu que viurà per veure-ho?

--¡Tinc 72 anys! Quan Anuar al-Sadat va venir a Israel el 1977 també vaig plorar. No m'havia imaginat mai que el líder egipci vindria en avió un dissabte a la nit a firmar la pau. Vaig pensar: "La pau amb Síria i amb els palestins arribarà immediatament". I miri.

--¿Veurà Tzipi Livni liderar el país?

--¡És l'Obama d'Israel! Doni-li temps.

--És inevitable parlar amb vostè de política, ¿eh?

--Doncs la literatura és la possibilitat d'experimentar maneres de viure amb la imaginació. Jo intento construir, com en un laboratori, relacions i dilemes morals i veure com es desenvolupen. M'interessa examinar la condició humana.

--¿I la condició jueva?

--Li diré un secret. Estic començant una nova novel.la que comença a Santiago de Compostel.la. Estic indagant què significa ser sefardita. Vull saber per què el meu pare, que tenia avantpassats procedents de Salònica, seguia parlant de Sefarad 500 anys després de l'expulsió.

Notícies relacionades

Regeneració democràtica: què com i amb qui

La jugada que mereixem

--Espanya és diferent, diuen.

--¿Sap on radica la nostra identitat? Al Mediterrani. En el món de la globalització dels diners, que hem comprovat que és perillós, ser mediterrani és una forma de resistència.