Sergio Sinay: "L'amor es construeix amb accions"

--Passen els anys i els divorcis augmenten.

--Perquè perdura la idea que són les nostres similituds les que ens uneixen i que en algun moment trobarem la nostra mitja taronja. I com que no existeix una mitja taronja de cada persona voltant pel món, doncs vivim frustrant-nos contínuament.

--¿Fins quan?

--Fins al dia en què aprenguem que el que ens uneix són les nostres diferències, que el que ens fa valuosos és que cada un de nosaltres és únic. Llavors començarem a construir les parelles aprofitant el valor de les diferències, i les relacions duraran més temps.

--¿Es tracta de complementar-se?

--Sí, que no és el mateix que completar-se. Moltes parelles no funcionen perquè creuen que un completarà l'altre i ningú completa ningú. Sent diferents, construïm junts una cosa nova que és diferent de cada un dels dos.

--La parella, segons vostè, és un art. ¿Per què?

--Perquè necessita temps, com la creació d'un quadro o una peça musical. Totes les obres d'art són úniques. En això l'artista hi posa el bo i millor de si mateix, passió i responsabilitat. I crea una cosa que abans no existia. El mateix passa en una parella que transcendeix i arrela. Creem una cosa nova, única, que no podríem crear amb cap altra persona.

--¿Fins a quin punt la parella es construeix amb mirades?

--En tot moment és important la mirada, per no donar a l'altre mai per vist. Part del fet d'estar viu consisteix a estar transformant-se permanentment, per tant, quan deixem de veure la persona que està amb nosaltres, ens perdem una cosa molt important d'ella. És molt valuosa la mirada per no donar mai a l'altre per vist.

--¿I escoltar?

--És important escoltar per no pensar que l'altre sempre diu el mateix. A vegades deixem d'escoltar perquè pensem: 'M'imagino el que dirà'. No, he d'estar obert a la seva paraula sempre, igual que pretenc que l'altra persona estigui oberta a la meva paraula.

--¿I el sentiment?

--És important mantenir actualitzat el sentiment. No donar per estimat l'altre perquè el vaig estimar una vegada. Cada dia m'he de preguntar si aquell dia he estimat i m'he sentit estimat per aquella persona a través d'accions. Si no, donem per fet l'amor. I l'amor moltes vegades mor perquè es dóna per fet.

--¿Com es poden harmonitzar les diferències?

--En general, les diferències permeten la complementació. Amb la majoria de les diferències es pot treballar per construir l'amor. Les dife- rències que impedeixen tota construcció amorosa són les diferències de valors. O si un vol que l'altre canviï alguna cosa que és estructural, que canviï la seva història (les històries no es canvien) o la seva família. Són poques les diferències irreconciliables. Totes les altres són complementàries; algunes s'han de treballar, però són conciliables. Com que un fumi i l'altre no, o que un sigui sociable i l'altre no. S'ha d'arribar a un punt d'acord.

--¿Com un negoci?

--Com un negoci que produeix amor.

--Sona malament, això de negoci.

--Perquè tenim associat el fet de negociar amb tot allò que produeix diners. Però les persones estem negociant sempre, perquè som diferents. Sempre, sense adonar-nos-en, negociem per poder trobar un punt d'acord. Per aquest motiu tenim amics.

--¿Per què perdonem coses als amics que no perdonem a la nostra parella?

--Perquè no triem els nostres amics per construir la cosa més important de la nostra vida, sinó perquè ens acompanyin en certes àrees. En canvi, quan triem una parella, estem escollint algú que ens permeti acostar-nos a la part més misteriosa, sagrada i diferent de nosaltres mateixos. Amb un amic sí que ens uneixen més les similituds que les diferències.

Notícies relacionades

Mendoza i les lluminoses pàgines

La (inesperada) eufòria culer

--¿Qui és el nostre mestre en l'art d'estimar?

--La nostra parella. Ella o ell són els que ens instruiran, però no en l'art d'estimar qualsevol persona, sinó en l'art d'estimar aquella persona en concret. L'amor es construeix amb accions, amb accions amoroses. L'amor no es construeix amb declaracions: la cosa més fàcil que hi ha al món és dir "t'estimo". El que cal són accions reals d'amor i aquestes accions només les pot guiar la persona que estimem. És ella la que ens indicarà quines coses la fan sentir-se estimada, quins actes, paraules i gestos la fan sentir acompanyada i compresa, i quines no. No hem d'esperar que l'altre endevini el que volem. La telepatia aplicada a la parella és la causa de moltes baixes fatals.