Antxon Arza: "Et tallen les ales, però continues somiant"

--L'any 2000 va arribar l'accident que el va deixar paraplègic. ¿Com va ser?

--Estàvem molt lluny de la civilització, al riu Yuruaní (Veneçuela). Em vaig trencar dues vèrtebres al caure pla amb la piragua en un salt d'uns 15 metres. Vaig tenir la sort d'anar amb un gran equip humà que va fer un trasllat impecable sense perjudicar-me més la medul.la espinal. Teníem un telèfon satèl.lit amb què vam fer una única trucada. En poca estona, un helicòpter em va evacuar. A ells i Raúl, el pilot que va posar la seva targeta Visa perquè pogués viatjar a Caracas, els dec la vida.

--¿Com va recuperar la il.lusió?

--La il.lusió no es perd. Et tallen les ales, però continues somiant. Les teves il.lusions segueixen sent les mateixes, però s'ha de buscar la manera de poder portar a terme els teus somnis en aquesta nova situació.

--¿Com va començar a viatjar?

--Amb la bici i els amics, als voltants de Pamplona, en l'adolescència. No fa falta viatjar lluny: a prop de casa nostra hi ha molt per conèixer.

--¿Què significa per a vostè viatjar?

--Viatjar significa conèixer, ser nòmada, descobrir nous llocs, nova gent, noves cultures. El piragüisme, la muntanya, la bici i, ara, el quad són per a mi l'excusa per poder conèixer el món.

--¿I la muntanya?

--La muntanya és la tranquil.litat, la puresa, el silenci. A la tardor és quan m'agrada més, amb els seus colors hipnotitzants. A l'hivern m'agrada la tranquil.litat que la neu ofereix. La muntanya està sola, els seus habitants hibernen i el silenci la inunda. M'encanta escoltar el vent i les trepitjades dels meus companys.

--¿De quins països guarda més bon record?

--Del Nepal: per la seva gent, sempre somrient, és el país més agradable. A més, els paisatges de l'Himàlaia són incomparables.

--¿Li agrada que l'anomenin el domador de rius?

--No m'agrada, perquè no he pretès mai domar un riu. He sigut un visitant, un paràsit que ha fet servir la seva força i la seva tècnica per desplaçar-s'hi.

--El 1984, en una expedició a l'Himàlaia, va agafar el tifus i les febres de malta.

--Va ser un dels moments més durs de la meva vida. Vaig poder baixar de la muntanya i em vaig recuperar a Kàtmandu, però la febre va tornar. Gràcies a trobar-me amb Amparo i Javier, una parella de Pamplona que viatjava per l'Àsia, vaig pensar a tornar a casa. A Frankfurt també em va ajudar gent que no coneixia. No els he tornat a veure mai més, però una vegada més em van fer comprovar que la vida val la pena i que hi ha gent solidària amb qui sempre es pot comptar en els moments més difícils.

--El 1985 es va comprar la primera piragua. ¿Què significa el piragüisme per vostè?

--Una nova manera de descobrir el món, assegut, riu avall, a favor del corrent, una activitat que, a més, no exigeix matinar.

--¿Amb què associa navegar per un riu en caiac?

--Ho associo amb els amics, amb els plaers de la vida, a veure passar el món davant els ulls. L'aigua és vida: quan arribes per riu, sempre ets ben rebut.

--Parli'm de la seva experiència a Al filo de lo imposible.

--Ha sigut i continua sent fantàstica. Treballar fent el que t'agrada més és un privilegi. AmbAl filo...hem fet viatges impensables per fer-los a nivell particular.

--A més de viatger, vostè és empresari, amb Urkan Kayak. ¿Com hi va arribar?

--Treballava amb el meu pare, que tenia una empresa de distribució amb gran futur, però jo volia una vida més nòmada, méshippy, que em permetés estar més a la naturalesa.

--I es va embolicar amb els caiacs.

--Vaig canviar aquella feina per fer classes d'esquí de fons a l'hivern. Va arribar l'estiu i, amb Idoia, vam comprar deu piragües per oferir classes de piragüisme. Al mateix temps vam començar a vendre alguna piragua. Després la venda va anar a més i vam deixar de fer cursos per tenir més temps lliure. A poc a poc el piragüisme ha arribat a molta més gent, i ara Urkan Kayak és l'empresa que ven més caiacs a tota la península Ibèrica.

Notícies relacionades

De Costa a Lleó XIV, més Europa

Kallifatides, Europa, ‘Paradiso’

--¿Algun nou projecte?

--Fa uns anys, Thinking Heads, una empresa de conferenciants, va sol.licitar els meus serveis, i amb ells he tingut el privilegi d'impartir conferències a empreses de prestigi. Les experiències viscudes en situacions extremes serveixen d'exemple per a altres situacions similars en la feina quotidiana.