El bitllet
"Andó, jodido, pero andó"
Tots coneixem l'acudit del coadjutor que predicava sobre la resurrecció deLlàtzer. "Cuando Jesús le dijo 'levántate y anda', Lázaro andó",sermonejava l'auxiliar. Escandalitzat pellapsus linguae,el rector va xiuxiuejar amb irritació al seu subordinat:"Anduvo, jodido, anduvo".Pensant-se que l'agafava al vol, el coadjutor va precisar la frase:"Al principio anduvo jodido, pero andó".
Això els passa avui dia a quantitat de periodistes, polítics i altres personatges públics: que escriuen"andó"a cor què vols i ni tan sols es queden fotuts, sinó que es queden tan frescos.
Notícies relacionadesNo m'estranya, doncs, que l'informe PISA digui que els nostres escolars tendeixen a l'analfabetisme. En descàrrec seu, almenys ells encara tenen la possibilitat de poder aprendre.
El problema és que fins i tot els millors diaris del país semblen escrits avui per illetrats coadjutors com el del conte, que moltes vegades acaben dient el contrari del que es pensen que diuen. I és que la gramàticatenióentre nosaltres un passat digne, en lloc de la ignomínia actual.
